L’alegria de viure

No hi pot haver goig més gran en una parella que el fet de donar a conèixer la vinguda al món d’un fill i comunicar-ho als quatre vents, en una proclama de felicitat. Un fill és vida sobre la vida, vida que renova la vida, la vida és allò que dona sentit a tot plegat. No hi ha moment més ple que el segon zero de l’existència d’un nou ésser quan el plor és com un garfi que s’arrapa a aquest món, certificat de la primera alenada, instant de màxima joia. Celebració de l’alegria de viure.

Cada cop que ampliaven la família, en Joaquim Puig i Quer i la Immaculada Antich tenien per costum escampar als quatre vents la joia que havia vingut a posar-se dolçament a casa seva. Feien imprimir unes petites targetes amb el nom del nouvingut o nouvinguda per participar–ho a familiars i amics fent-ne escampall. A principis de juny del 1948 ho van tornar a fer per donar a conèixer la bona nova que el 30 de maig d’aquell any havia “vingut al món” un “nou fillet” a qui s’havia batejat amb “el nom de Salvador”.

Tot és dolç, entendridor, delicat, quasi oníric en la petita cartolina de tons pastel que van fer imprimir en Joaquim i la Immaculada pel naixement del tercer fill. Damunt un encoixinat de color blau cel, sostingut pels quatre extrems per una veta rosada que es recull en una gran llaçada, hi ha suspès enlaire, talment com un estel, un nounat abrigat amb bolquers, enjogassat, un nin que sobrevola dos infants, bufons, un perfectament clenxinat, l’altra amb una rinxolada cabellera. El qui arriba per l’aire és en Salvador, i els que l’esperen arran de terra són els seus germans, en Joaquim, primogènit, i l’Imma, segona d’una nissaga de sis.

La il·lustració és obra de Maria Parés, que per encàrrec de la seva amiga, Immaculada Antich, va decorar cada una de les targetes de presentació amb què els germans Puig Antich van ser anunciats a aquest món. Les dues dones treballaven en equip, una dibuixava i l’altra escrivia. D’aquesta manera, el text donant els detalls de l’infantament el va redactar la mare, que tenia un pulcre coneixement del català, com correspon a una dona que havia fet de mestra en temps de la República.

No hi ha millor data que la d’avui, en què s’escau el 76è aniversari del naixement de Salvador Puig Antich, per difondre públicament aquest petit document, inèdit fins ara. Un paperet aparentment insignificant però que, sense cap mena de dubte, suposa un apunt biogràfic que sorprèn i corprèn en omplir d’il·lusió i vida una realitat marcada pel dolor, el patiment i la mort més tràgica.

Hi ha una història paral·lela, afegida a l’existència de la targeta, i és la manera com ha tornat a les mans de les germanes Puig Antich. La gent s’estima molt l’Imma, la Montse, la Carme i la Merçona Puig. Es veu per la manera com les acullen allí on van, sempre sol·lícites a explicar la història del germà, que és la seva, i a reivindicar-ne la figura. En acabar una recent xerrada a Vilafranca, ciutat on va néixer la mare, una dona es va acostar a la Montse Puig i li va entregar la targeta com qui retorna al seu legítim propietari un petit tresor conservat tota la vida amb respecte i estimació. I vet aquí el sentiment compartit que ha fet viure en Salvador, que no hi ha mort que pugui amb tant d’amor; el dels pares, les germanes i el de tot un país amb la seva irresistible alegria de viure.