Articles
Ni partits de costellada ens deixen fer
Desclot
L’orgull dels ianquis ha dit que sí. Cuba queda oblidada, per la part catalana. Si s’hi va perdre molt, és una cosa que ja no ens interessa.
La Federació de Futbol dels Estats Units ha enviat una carta a l’Espanyola demanant-li que reconsideri la decisió de prohibir el partit amistós amb Catalunya. Perquè després diguin de Bush.
La part més bèstia de la història és precisament aquesta. Es tracta d’un partidet de costellada més. De boletes i paperets de Nadal. D’aquells que ens havíem promès de no tornar a animar perquè ja n’hi havia prou, de pólvora mullada.
La Catalana de Futbol no demana la incorporació a la Nord-americana –vet aquí una idea–, sinó que els ha proposat una trobadeta de germanor. Un intercanvi d’hamburgueses i botifarres.
I vet aquí que els amos del nostre món ens ho prohibeixen. La Federació Espanyola de Futbol ha dit que no. Potser encara estan escaldats amb el viatge a l’Argentina de la selecció catalana de futbol sala, que ja és escaldar-se amb poc refrec.
O potser Ángel María Villar vol escarmentar el president de la catalana, Jordi Roche, que diuen que conspira contra ell per substituir-lo al timó del pessebre. Sigui com sigui, ja no podem fer ni costellades. Doncs han tocat tendre.
Aquest és un país curiós, que es mou per reaccions. N’hi ha prou que ens diguin que no per omplir el camp del Barça per primera vegada en la història.
Villar és tan energumen com inhàbil. El partit s’ha de fer, ni que sigui només amb jugadors valents –és a dir, els que guanyen menys– i aquest cronista tornarà al camp per fer l’onada ritual.
Només cal demanar una cosa: que el Parlament de Catalunya no demani a Villar que comparegui per explicar la cacicada. Amb una sessió de vergonya elèctrica ja en vam tenir prou.
La Federació de Futbol dels Estats Units ha enviat una carta a l’Espanyola demanant-li que reconsideri la decisió de prohibir el partit amistós amb Catalunya. Perquè després diguin de Bush.
La part més bèstia de la història és precisament aquesta. Es tracta d’un partidet de costellada més. De boletes i paperets de Nadal. D’aquells que ens havíem promès de no tornar a animar perquè ja n’hi havia prou, de pólvora mullada.
La Catalana de Futbol no demana la incorporació a la Nord-americana –vet aquí una idea–, sinó que els ha proposat una trobadeta de germanor. Un intercanvi d’hamburgueses i botifarres.
I vet aquí que els amos del nostre món ens ho prohibeixen. La Federació Espanyola de Futbol ha dit que no. Potser encara estan escaldats amb el viatge a l’Argentina de la selecció catalana de futbol sala, que ja és escaldar-se amb poc refrec.
O potser Ángel María Villar vol escarmentar el president de la catalana, Jordi Roche, que diuen que conspira contra ell per substituir-lo al timó del pessebre. Sigui com sigui, ja no podem fer ni costellades. Doncs han tocat tendre.
Aquest és un país curiós, que es mou per reaccions. N’hi ha prou que ens diguin que no per omplir el camp del Barça per primera vegada en la història.
Villar és tan energumen com inhàbil. El partit s’ha de fer, ni que sigui només amb jugadors valents –és a dir, els que guanyen menys– i aquest cronista tornarà al camp per fer l’onada ritual.
Només cal demanar una cosa: que el Parlament de Catalunya no demani a Villar que comparegui per explicar la cacicada. Amb una sessió de vergonya elèctrica ja en vam tenir prou.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.