El retorn convergent de Puigdemont

Kant escriu que el dret polític del poble (ius civitatis) és de difícil solució, i pregunta: és la revolució un mitjà del poble per treure’ns de sobre el poder opressiu d’un tirà? I respon: el dret del poble està conculcat que al tirà no se li fa cap injustícia destronant-lo. Kant no va viure a Espanya, perquè a Catalunya la seva filosofia no funciona. Són el rei i els tirans del govern espanyol els que fan les injustícies de violència policial per haver votat en un referèndum convocat pel president Puigdemont l’1 d’octubre del 2017. Aviat s’aprovarà l’amnistia, la més atacada per terra, mar i aire, en un símil de l’“A por ellos”. De moment, Junqueras està immers en dilemes existencials després de la dimissió del president Aragonès i amenaça de tornar a governar, quan els resultats electorals posen en el focus el PSOE-PSC, amb Sánchez fent estratègies surrealistes per mirar que sigui president de la Generalitat Salvador Illa, un polític avorrit i sense cap carisma ni poder de decisió. Sánchez inflava el pit en campanya oferint milions que s’han evaporat passades les eleccions. Mentrestant, l’únic que té projectes de partit amb Junts és Puigdemont amb les europees. Més pressupost per a sanitat, habitatge, ferrocarrils, una millor ordenació migratòria, baixada d’impostos a pimes i autònoms, benestar social de la gent gran, exigir uns deutes milionaris de fa anys, entre altres propostes per preservar la llengua catalana a l’escola.