Flors

Ara que s’acaba el mes de maig, el mes de les flors per excel·lència, els volia recomanar un llibre que m’ha acompanyat últimament: El jardí d’Epicur, de Josep Muñoz Redon. Publicat per Pòrtic, va rebre el premi Carles Rahola d’Assaig, el 2023. És una invitació a explorar el món dels jardins i com s’han convertit al llarg del temps en espais per filosofar on es podia –i es pot encara– trobar el secret de la felicitat. Muñoz Redon proposa un viatge pels conceptes de jardí, hort i paradís per constatar que sense aquesta natura la poesia, la religió, la música, la ciència, és a dir, la nostra vida hauria estat tan ben galdosa. Epicur, el filòsof de Samos, va comprar una casa i un hort, El Jardí, al barri de Melite, a Atenes. La casa era molt humil i el jardí poca cosa més que un tros de terra amb quatre vegetals. El jardí, a diferència de les altres institucions escolars i filosòfiques del moment, es distingia per ser una escola que buscava el secret de la felicitat, de viure i de pensar. Era un lloc de repòs on es reunia un nombre indeterminat de persones per parlar, menjar, beure i fer becaines a la fresca dels arbres i les flors que hi creixien. Filosofia és amor a la saviesa, deien els clàssics. Que reivindicaven que no hi ha veritable pensament sense diàleg. I no hi ha un diàleg de veritat sense amor. Sigui anglès, francès o xinès, Redon recupera el que deia el marquès de Girardin sobre el jardí, que era i és un indret que es converteix en l’espai ideal per passejar, meditar i filosofar sobre la vida i la felicitat. Diu un proverbi grec que una societat realment creix, millora, madura quan els vells planten arbres a l’ombra dels quals saben que mai podran seure. És a dir, planten un futur pels que han de continuar. No en va sempre ens recorden que per mantenir una bona salut s’aconsella relaxar-se mirant el vol dels ocells, la verdors dels boscos i el color i la olor de les flors.