Pioners, i ara a la cua

Ara que tornen a proliferar els carrils bici, amb estratègies europees, estatals i catalanes per a l’impuls d’una mobilitat sostenible per contribuir al compliment dels objectius de l’Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible, no puc deixar de pensar en iniciatives que van ser pioneres en alguns municipis, en paral·lel amb la implantació del Bicing a Barcelona del març del 2007, i que s’han esfumat mentre perdura el lloguer de la Girocleta a Girona (2009) i des de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) s’ha apostat per desplegar el servei de préstec AMBici en quinze municipis des del 2023. És el cas d’un servei amb un nom molt semblant, l’Ambicia’t de Terrassa, que va començar a pedalar com a prova pilot l’abril del 2007, un mes després que el de la capital catalana, però amb la diferència que era gratuït per un període màxim d’ús de quatre hores i només t’hi havies de donar d’alta emplenant un formulari d’inscripció. Tenia un cost anual de 300.000 euros, la gestió la feia una entitat d’inserció sociolaboral, i va tenir èxit en un municipi on l’orografia no és gaire amable per a la bicicleta.

Però, com deia, el servei va acabar desapareixent el juliol del 2022, no perquè no tingués demanda, sinó perquè es va decidir que els usuaris havien de començar a pagar per utilitzar-lo. Res estratosfèric, 25 euros anuals –l’AMBici actual fa pagar de 40 fins a 65 euros; el Bicing, de 35 a 65 euros; la Girocleta ofereix abonaments de 30 euros i tarifes després cada 30 minuts–, però la idea a Terrassa va suposar que en sis mesos va perdre 7.139 usuaris i 46.000 préstecs anuals i va quedar només amb un 1,3% (98). Des d’aleshores, i donant-se un temps de reflexió per estudiar noves fórmules per al servei, aquesta idea s’ha abandonat totalment. De ser pioners al no-res, a excepció del BiciCampus, el servei de lloguer que es va posar en marxa pocs mesos després, destinat als estudiants. Ni dos plans municipals de promoció de la bicicleta aprovats, el darrer amb vigència fins al 2025, han tornat a fer aflorar aquest servei a la quarta ciutat en habitants de Catalunya, encara que sigui copiant fórmules que sí que estan funcionant en altres llocs.

A Sabadell, en canvi, es comencen a mobilitzar. Per iniciativa d’ERC, en un dels darrers plens es va aprovar que en un termini de nou mesos s’estudiï posar en funcionament un Bicing amb l’objectiu que estigui operatiu el 2027. Les xifres de carrils bici entre les dues cocapitals sempre fan de mal comparar per com es compten els espais habilitats –segregats en calçada, integrats en calçada, bidireccionals o unidireccionals, amb prioritat invertida, dins les zones 30, en cohabitació, etcètera–, però sembla que, pel que fa als d’ús exclusiu, Sabadell en té més (uns 50 km) que Terrassa (poc més de 20 d’acord amb el darrer pla). Més enllà de l’odiosa comparació que no porta enlloc, la clau podria ser unir forces perquè aquest servei de lloguer de bicicletes el pugui gestionar el Consell Comarcal, com ja van deixar entreveure des de Sabadell. Tenint en compte la quantitat de carrils interurbans que s’estan construint al Vallès Occidental, podria ser una bona solució.