Crònica de Barcelona
La fàbrica més contestatària
La Fira Literal ha estat el marc de debats i exposició de llibres crítics amb el sistema en un recinte històric del capitalisme
Qualsevol persona que es passegi pel recinte de la Fabra i Coats i visiti l’exposició sobre com era la vida en aquell recinte fabril ara convertit en un macroespai per a la cultura i les arts, es podrà fer una idea de com era de dura la vida de les persones que treballaven allà. Ara, aquell lloc de treballadors que es passaven hores i hores fent créixer la indústria tèxtil catalana és tota una altra cosa.
La Fabra i Coats és, des de la seva obertura a l’ús dels ciutadans, un important pol d’atracció de la ciutat al rovell de l’ou de l’antic poble de Sant Andreu de Palomar, que atrau milers de barcelonins, catalans i altres espècies que busquen una oferta cultural diferent de la que hi ha en altres indrets de la ciutat, més alternativa, diuen.
La fira d’idees i llibres radicals Literal, que es va fer de divendres a diumenge, n’és una mostra. La fira aplega entitats i editorials que busquen un públic inconformista, interessat a canviar el món o, si més no, a posar un granet de sorra per fer-lo una mica més just.
S’hi fan conferències que versen sobre models econòmics alternatius al capitalisme, el drama de l’habitatge, el racisme, el feminisme, la diversitat lingüística i la justícia internacional. I a les paradetes de les editorials no hi ha el llibre de l’escriptor mediàtic de torn, sinó assajos, novel·les i altres gèneres literaris sobre conflictes socials i polítics. La bandera palestina, naturalment, ben present.
“La Literal és un espai de reflexió que veu la cultura de forma no mercantilista”, explica Anna Roca, editora de la Cooperativa Kult, que aplega editorials com Tigre de Paper, l’Agulla Daurada i Bellaterra Edicions i la publicació Catarsi Magazín, i forma part de l’organització de Literal. En aquesta fira hi troben un públic “alineat” amb els seus “valors” amb qui “congenien molt” i, és clar, és una important font d’ingressos per a les editorials.
Passejant una estona pel recinte ja es veu, de seguida, que no es tracta d’una fira del llibre convencional. El personal de les parades explica als visitants, amb tota mena de detalls, què poden trobar en cadascun dels llibres que tenen exposats, com a mínim, a les hores en què l’afluència de públic és moderada i, de tant en tant, es veu sortir gent amb bosses de tela d’aquestes que ara es veuen per tot arreu (tote bags, en catalanglish) ben carregades de llibres.
En Martí i la Sara són dos dels assistents que han vingut a firar-se a la Fabra i Coats. Hi han anat amb el seu grup del club de lectura de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) empesos pel responsable del club. Volien assistir a alguna conferència, com la de la Sara Ahmed, i, en general, trobar “coses menys conegudes”, expliquen els dos companys de club, que no havien posat mai els peus en aquest recinte fabril i se sorprenen de trobar a la ciutat un espai tan gran destinat a la cultura.
Segons l’organització, la Fira Literal, que enguany celebrava el desè aniversari, ha estat la més multitudinària de totes les que s’han fet. Més de 18.000 persones s’han deixat caure durant tres dies pel recinte de la Fabra i Coats, una fàbrica símbol del capitalisme més descarnat que, per girs inesperats d’aquests que té la vida, s’ha convertit en un dels espais més actius del pensament anticapitalista a Barcelona.
