Silencis

Les ordres de la Cort Internacional de Justícia (CIJ) en els darrers anys reflecteixen un compromís amb la justícia internacional, però també les seves limitacions per la manca de mecanismes d’aplicació. Casos com els de Rússia, Síria i ara Israel estan exhibint amb estupor la importància simbòlica d’aquestes decisions i, també, la impotència davant la inacció dels estats implicats. La CIJ ha emès decisions importants contra països ordenant l’aturada de violacions de drets humans i actes de guerra. La darrera, contra Israel. Tanmateix, la resposta ha estat una última massacre del govern capitanejat per Netanyahu que reafirma la manca de full de ruta d’aquest govern més enllà d’eliminar els terroristes de Hamàs costi el que costi i, de moment, el cost ja és de 36.000 morts i la destrucció d’hospitals, escoles i camps de refugiats. No tenen cap més full de ruta que albiri la pau ni plans per posar fi a l’horror. El país que presumeix de democràcia i segell occidental fa cas omís, precisament, de les regles internacionals i les normes que els països democràtics s’han dotat. L’ofensa contra el dret internacional no és nova. El 2004, la CIJ ja va renyar Israel per la construcció del mur en territoris palestins. Silenci. El 2024 hi ha ordres directes i el reconeixement espanyol de l’Estat palestí.