El raig diari de maig

Això ja està. Ja ho tenim. Entrarem al pic de l’estiu amb més aigua als pantans que l’any passat. En el cervell dels nostres administradors vol dir que tenen un problema menys i que ja poden tancar l’aixeta del que en deien solucions imaginatives contra la sequera. Si amb l’aigua que teníem l’any passat i quatre pegats hem arribat fins aquí, vol dir que no hem de patir ni per aquest estiu ni per l’estiu vinent, que també el passarem. Són faves comptades i potser encara més i tot. Al cap i a la fi això ha estat gràcies a les gotes d’abril, que realment varen valdre per mil, i al raig de cada dia de maig. Potser s’ha girat la tendència i ara estem uns mesos seguits que plou i els pantans s’omplen i hem de desembassar a les conques internes, com han hagut de desembassar a Mequinensa, Riba-roja, Flix i Oliana. Ai festes!, que diria l’àvia Neus, i que podrà dir el conseller d’Acció Climàtica (o el nou nom que tingui el departament) que substitueixi Mascort. Veurem si hi haurà dessaladores a l’Alt Empordà i al port de Barcelona, i dels hotelers de Lloret. I si hi són, veurem si són més decoració que altra cosa, perquè hi ha uns contractes amb uns proveïdors, però tenen el cost energètic i ambiental que tenen. Com els ciutadans d’Orà al final de La pesta de Camus, ja podem dormir tranquils. Però vindrà un dia, no ho dubteu, que les rates tornaran a buidar rius, rieres, aqüífers i pantans. I tornarem a tenir la sequera al coll.