El julivert al mercat del Lleó

El periodista Miquel Fañanàs, ja jubilat i ben actiu escrivint novel·les d’èxit com El crim del monestir, de la qual acaba de sortir la segona edició, i que està enllestint un projecte del qual es parlarà molt, també en forma de novel·la, és un assidu del mercat del Lleó de Girona, com tants i tants gironins i com jo mateix. A casa comprem al mercat del Lleó des de sempre, i fins i tot la meva família hi va tenir parada de verdures i hortalisses fins als anys setanta del segle passat, amb una clientela fidel i bons companys de parada, com la gent de ca l’Escolà, la que més temps va aguantar amb parada al mercat, i també veïns de les hortes de Santa Eugènia, la Maria gallinaire, que venia pollastres com el seu nom indica, i davant, la peixateria de can Serra. Al mercat del Lleó hi ha productes de primera qualitat. Verdures de can Masó, ous que saps que són de pagès, fruita a ca la Margarita, les carns d’en Xevi Alemany i peix segons el que es busqui. I quan toca, a les paradetes de fora, espàrrecs de marge, algun bolet.. en fi, el que t’entri pels ulls. Però el mercat del Lleó també és lloc de socialització. Quan em toca anar-hi, el que més m’agrada és anar trobant amics i gent coneguda passejant entre les parades o fent cua. Allà es pot parlar de tot i posar-se al dia de xafarderies ciutadanes. Reconec que això i les converses amb els i les paradistes és el que més m’agrada, tot i que allarga la compra. Però així és com entenc anar a comprar al mercat del Lleó. Ah, el que hi trobo a faltar és en Josep Campmajó.

Amb en Miquel Fañanàs en parlem sovint. I un dia que ens vam trobar pel carrer em va comentar, molt sorprès, el que li havia passat. Va anar a comprar a la seva peixateria i a l’hora de pagar va demanar, com feia sempre, un xic de julivert. De tota la vida, a les parades de peix i algunes de carn tenen julivert per si els clients els en demanen. I li van dir que no, que els havia arribat l’ordre de no donar-ne. Vaig quedar parat, perquè quan jo treballava a la parada de casa, un dels primers clients eren les peixateries, que venien a buscar un feix gran de julivert i fulles de col aloma que posaven entre el gel i el peix. Les fulles certament han desaparegut, però el julivert s’hi mantenia present. El perquè no en donaven venia d’una suposada ordre del gremi, anticipant-se a una nova normativa que havia de venir. El vaig animar a fer-ne un article i el va publicar el 4 de maig al Diari de Girona.

Poc després vaig anar a comprar peix i amb punyeteria vaig demanar julivert. I sí, cap problema, me’n van donar. Això sí, em van dir que el tenien amagat perquè hi havia gent que els en demanava sense comprar res. Vaig trucar ràpidament a en Miquel i vam iniciar una investigació. A mi un majorista amic em va dir que no hi havia normativa ni se n’esperava. I que a les seves botigues seguien repartint julivert. Vaig voltar i vaig comprovar que sí, que es continuava repartint julivert. Al final a en Miquel li van parlar que eren poques parades i allò que ho havien sentit a la tele o a la ràdio. En definitiva, que encara hi ha parades que donen julivert, perquè volen i per fer un servei a la seva clientela. I que sigui així per molts anys!