Lletra petita
Sexe al seminari
En una reunió a porta tancada de la Conferència Episcopal Italiana es veu que el papa es va deixar anar i va demanar que no s’admetessin homosexuals en els seminaris perquè “ja hi havia molt mariconeig”. Evidentment, l’escàndol ja està muntat perquè algú ho va filtrar. Indistintament de si algú li vol fer el llit o no, Francesc ha hagut de demanar disculpes per no semblar homòfob. Però la realitat de l’Església és una cosa i el que es ven de portes enfora és una altra. Per moltes disculpes que es demanin, han quedat retratats. És evident que els seminaris han estat i estan plens de nois homosexuals. Molts, sobretot en generacions passades, responien a la crida de la fe perquè ho veien com una sortida a la seva sexualitat, en una societat que els condemnava només per les seves preferències a l’hora d’estimar. I avui en dia, amb una política mundial que cada cop tira més cap a l’extrema dreta, per a moltes persones homosexuals la cosa no ha millorat. No només depèn del país on es visqui, sinó també de si s’està en una gran ciutat, en un entorn rural o la determinant classe social. Dir que el col·lectiu gai viu una situació normalitzada queda molt bé, però les discriminacions segueixen vives.
Si el papa no vol mariconeig als seminaris, potser quedaran buits. La catòlica no és precisament una religió a la qual li sobrin vocacions, ni s’ha caracteritzat mai per ser oberta de mires. Ni inclusiva. El paper de la dona en el catolicisme continua relegat a ser una mera espectadora i es condemna els capellans a viure una vida de solitud. Però les paraules del papa denoten una gravetat molt gran: tanca les portes a un col·lectiu que ha hagut de lluitar molt per arribar a aconseguir una certa normalitat. I més quan el cap d’una església que en teoria predica l’acceptació de les persones, l’amor i la bondat topa, de cop, amb un discurs propi dels temps de la seva fundació, discriminatori i homòfob. No importa si el seminarista és bona persona, mentre no sigui maricon. Però així els va. Tenen les esglésies plenes.