Institut d’Estudis Eivissencs

Poc es podia imaginar el falangista José Manuel Pardo de Santayana y Suárez, governador civil de Balears, que l’Instituto de Estudios Ibicencos, que ell proposà de crear el 1948, seria, 75 anys després, l’instrument fonamental d’afirmació, recerca i divulgació de la catalanitat lingüística i cultural d’Eivissa i Formentera. En una visita a l’ajuntament d’Eivissa, en feu la proposta, la comissió gestora municipal n’aprovà la iniciativa el gener de 1949 i la Societat Cultural i Artística Ebusus cedí a la nova entitat la seva revista Ibiza, que sortia des de 1944. El nou Institut va ser adscrit al Consell Superior d’Investigacions Científiques i s’estructurà en quatre seccions: Arqueologia i art, Història i lletres (presidida pel canonge Isidor Macabich i amb el poeta Marià Villangómez com un dels vocals), Ciències i Geografia, Etnologia i Costumisme. Els primers llibres publicats, llavors tots en espanyol, van ser Derecho Foral Ibicenco, de Josep Costa Ramon; Santa María la Mayor. Los Cronistas, d’Isidor Macabich; quatre volums d’Historia de Ibiza del mateix autor; Viaje a Ibiza, d’Enric Fajarnés, i La triple muralla de Ibiza árabe. Ensayo de topografia histórica, d’Antoni Costa Ramon.

La revista Ibiza, el 1953, s’edità ja com a òrgan de l’IEE i el darrer número, el 6, sortí el 1960. En aquesta etapa, cal destacar la seva funció d’inventari bibliogràfic, amb referència als llibres i articles de temàtica eivissenca o bé d’autors de les Pitiüses. I també les diferents col·laboracions d’Antoni Juan Bonet amb recopilacions del refranyer eivissenc. El 1970, després d’un llarg parèntesi d’inactivitat, amb un IEE perdut enmig de l’organigrama burocràtic municipal, un grup de joves va decidir emprendre una etapa nova per a l’Institut i la seva revista. I, el febrer de 1973, Josep M. Llompart en presentava el primer número de la tercera etapa, amb el nom ja catalanitzat, Eivissa, com també el de l’entitat, i articles en català i en castellà. Ja fa molts anys que la revista es publica íntegrament en llengua catalana, actualment sota la direcció d’Enric Ribes i Marí, i acaba de sortir-ne el número 74.

L’IEE ha estat una plataforma que ha permès de fer conèixer l’obra de creació literària, plàstica, fotogràfica i arquitectònica de molts eivissencs i formenterers. I ha estat important la contribució a la difusió de l’arqueologia, la història, la biografia i la memorialística pitiüsa, al costat de la toponímia, la sociolingüística i la dialectologia, les ciències de la terra, l’etnologia i la cultura popular, l’economia i la temàtica de caràcter religiós. Avui, Eivissa és una de les revistes d’estudis locals més destacades del nostre àmbit, amb un disseny atractiu i modern, una estètica amable i, sobretot, una varietat de temes d’interès, tractats amb rigor i documentació, signats per noms bàsicament eivissencs, però no exclusivament. Ja independitzat l’IEE de l’Ajuntament, encara que l’aprovació oficial dels nous estatuts no arribà fins al 1977, el 1970 el poeta i futur Premi d’Honor de les Lletres catalanes Marià Villangómez i Josep Marí van fer els primers cursos de català. Un any després, va organitzar-se la Festa de la Nit de Sant Joan, actualment un veritable esdeveniment cultural, amb una notable participació de professors i alumnes de les escoles pitiüses. El premi ha servit d’estímul per a l’edició de textos que avui ja han esdevingut imprescindibles, i el Curs Eivissenc de Cultura, iniciat el 1974, amb conferències i temes monogràfics continua sent un instrument molt eficaç d’aproximació a la cultura d’Eivissa i Formentera, en el context general de la cultura catalana, en el congrés de la qual l’IEE prengué part activament, així com en el II Congrés Internacional de la Llengua Catalana. I el seu Grup de Coneixement del Medi promou sortides per conèixer, directament, el territori.

Les Mencions d’Honor Sant Jordi, amb què es premien persones i col·lectius per la defensa de la llengua, la cultura i el medi, s’iniciaren el 1989, el mateix any en què va veure la llum El Pitiús, l’almanac anual de caire bàsicament costumista que, com Eivissa, rebem tots els socis a canvi d’una mòdica quota. Medalla d’Or de les Illes Balears i Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, l’IEE és la peça insubstituïble en la continuïtat de les Pitiüses com a integrant de la comunitat lingüística i cultural catalana.