El que xucla Piqué

És ben cert que l’Audiència ha exonerat Joan Laporta i les seves primeres juntes dels pagaments fets en aquella època a Enríquez Negreira, perquè estan prescrits. La decisió para els peus al jutge Joaquín Aguirre i ja esta bé. En tenim la pipa plena, d’aquests togats que passen ànsies mediàtiques i polítiques i que recargolen i recargolen els sumaris i les lleis per fer-se veure i notar. Però res més. La decisió de l’Audiència no treu a Laporta ni un gram de la vergonya que s’hauria de donar de no haver explicat encara amb claredat una misèria com la del cas Enríquez Negreira. No serà res estrany que provin d’acabar d’enterrar-ho amb l’embranzida que agafa el cas Piqué-Rubiales i la supercopa. Com en tots els casos, i com en totes les circumstàncies, primer de tot hi ha la presumpció d’innocència. És possible que ni siguin condemnats per cap infracció en aquesta operació. Però amb el que diu ara la jutgessa ja no parlem d’una operació estranya (jugar a Aràbia la supercopa d’Espanya). Ni parlem d’una operació lletja del punt de vista competitiu (la federació cobra més si es classifiquen Barça i Madrid). Parlem d’una operació immoral. No ho són els 400 milions de la federació. Ho són els 40 d’en Piqué! Veurem què inventen, però són mes difícils d’explicar que els de Negreira. Per pagar l’exàrbitre s’havia de ser ruc. Molt ruc. Ara mateix costa trobar qualificació per als que ha xuclat Gerard Piqué.