Pedaços a la platja

Visita la setmana passada del delegat del govern espanyol, Carlos Prieto, a Pineda per explicar la bossa de diners que des de Madrid s’ha aprovat com a mesura d’urgència per pal·liar els efectes del temporal Nelson. En total, són 3,3 milions a repartir a la costa catalana que es destinaran, principalment, a treure estructures que el mal temps va deixar a la vista i que poden ser perilloses per als banyistes i a regenerar la sorra que el mar es van empassar i que, en alguns llocs, ha deixat desnivells de fins a dos metres d’alçària. El representant governamental té la lliçó ben apresa i exposa en primer lloc la ràpida resposta de l’Estat tant a fer balanç de les destrosses com a reunir els diners necessaris per tenir les platges a punt per a la temporada turística. Parla de casos particulars i de solucions encara més particulars per a cada lloc perquè l’orografia del litoral, en aquest cas maresmenc, és gairebé tan diferent com les singularitats de cada poble. Solucions concretes i precises, altrament dit pedaços. Perquè el mateix delegat del govern espanyol remarca que són solucions d’emergència i que, com a tals, estan condicionades al fet que les condicions climatològiques siguin benèvoles i que els pròxims temporals no facin més mal que els anteriors. Una resposta ràpida que calma els ànims dels alcaldes de poblacions turístiques, sobretot si comparteixen sigles de partit, i que llença la pilota endavant quan es tracta de proposar actuacions de més calat, i de molt més pressupost, condicionades per un canvi climàtic que, si tot segueix així, acabarà amb el mar engolint els passejos marítims i la via del tren en un tres i no res.

L’amenaça sobre les infraestructures a peu de platja a la comarca és més vella que anar a peu i només en comptades ocasions s’ha posat sobre la taula entomar una solució consensuada que garanteixi, o ho intenti, mantenir un paisatge imprescindible per a una economia tan extremament dependent del turisme com és la del Maresme. Una única veu acostuma a tenir més força davant les administracions pertinents perquè garanteix un interlocutor vàlid, agilita els tràmits i té una visió global que sempre afavorirà el conjunt de la comarca. Les actuacions previstes a diferents poblacions aquestes setmanes abans que la gent ocupi en massa les platges són necessàries, en això res a dir, però la seva necessitat no ha de substituir mai la recerca d’una resposta més eficient, en el temps i en els recursos invertits, que garanteixi el sempre fràgil equilibri entre els espais naturals i l’ús, i abús, que se’n fa. Cert que en els darrers anys, i molt tímidament, les solucions naturalitzades al litoral han anat agafant adeptes, però són mínimes. De moment el debat sobre el futur del litoral tal com el coneixem ara ja no pot esperar més ni dependre només de respostes ràpides i inversions puntuals de l’Estat per calmar les reclamacions d’un territori que s’hi juga molt. Massa i tot.