Som 10 milions
Departament Pirineus-Catalunya?
Les terres catalanes annexades per Lluís XIV en el Tractat dels Pirineus van passar a formar un dels quasi cent departaments francesos el 1790 ajuntant-los uns quants municipis del Fenolledès llenguadocià veí. Com totes les noves circumscripcions administratives, se’l va batejar amb un nom geogràfic asèptic per mor d’esborrar qualsevol rastre d’identitat, d’història i formatar els seus habitants, redefinits per la Revolució parisenca com a ciutadans de la nació francesa d’ara endavant “una i indivisible”. La Catalunya del nord s’havia convertit en “Pirineus Orientals”. Aqueixa denominació ha aconseguit generar consens: ningú li reconeix legitimitat ni sobretot conveniència per representar els seus habitants, els catalans, i la seua identitat, la catalana.
D’aquí que l’actual majoria del Consell departamental hagi promès en el seu programa d’actuar per canviar el nom del departament per tal que reflecteixi explícitament la catalanitat del territori. L’objectiu és encara més justificat per la impostura de la redibuixada Regió (amb capital a Tolosa) que va imposar a Catalunya Nord el nom d’Occitània, en un impuls autoritari i aculturador que ha provocat un rebuig unànime a Catalunya Nord. Les autoritats departamentals, per portar a terme el projecte, estan reunint tot de grups de treball (universitaris, associacions catalanes, món econòmic, entitats turístiques, empreses…). El procés és complex perquè canviar un nom oficial a l’Estat francès ho decideix el govern després que ho hagi avalat el Consell d’Estat, encara que ho demani la institució concernida i els seus habitants. Abans de la consulta a la qual el Consell departamental sotmetrà la proposta de canvi a la tardor 2024, cal mirar de consensuar un nom susceptible de tenir la màxima possibilitat de ser acceptat a París. Diverses propostes “s’enfronten” a les xarxes i als media: Pays Catalan, Pyrénées Catalanes, Catalogne Nord, entre les més debatudes.
Un dels darrers noms apareguts en les suggestions és Pyrénées-Catalogne. Li veiem com a avantatges que conserva amb els dos noms propis –Pirineus i Catalunya– una referència geogràfica (pròpia dels departaments francesos i del nom actual), el que permetria generar menys rebuig (?) des de les instàncies parisenques, i deixaria una via d’identificació no catalana als habitants del Fenolledès llenguadocià (les Corberes són Pirineu). El nom històric del territori –Catalunya– és a la vegada el més legítim i real (no és inventat fa quatre dies) i encaixa amb el sol nom autèntic del territori (part del Principat de Catalunya abans de l’annexió). Uns quants altres –pocs– departaments inclouen noms d’aquestes característiques: Còrsega, Savoia, Alps d’Alta Provença. El Pirineus-Catalunya podria així identificar clarament la Catalunya Nord amb la seua posició geogràfica i identitat històrica. Sense confondre’s amb l’autonomia del sud de l’Albera que mai en la seua denominació institucional fa servir Pirineus, Catalunya Nord es defineix en el conjunt català, de notorietat mundial