Solució estructural per als temporers

La proximitat de la temporada de recollida de fruita al pla de Lleida ha tornat a fer aflorar la irresolta qüestió de l’allotjament dels treballadors temporers. El consistori socialista de la capital del Segrià va aturar el projecte d’alberg que havia engegat l’equip de govern anterior d’ERC, però no ha ofert cap pla alternatiu més enllà de condicionar un pavelló del recinte firal com a solució d’emergència i no exempta de precarietat. En la problemàtica dels temporers, el punt de partida és que els treballadors agraris eventuals han d’arribar contractats en origen i amb allotjament garantit pels empresaris, que en bona part són tan sols pagesos que necessiten reforços per als moments punta de feina a les explotacions familiars. La realitat, no obstant, s’entossudeix a incorporar casuístiques complexes, de manera que continuen arribant al Segrià persones sense cap garantia de poder treballar al camp, simplement atretes per la possibilitat que hi hagi feina per a més gent de la prevista inicialment –amb els marges de negoci reduïts al mínim, els pagesos sempre tiren curt per contractar en origen–, i que esperen un cop de sort als llocs on saben que es contracta per dies o per hores. Deixant de banda qüestions legals, aquestes persones sense sostre arriben empeses per impulsos diversos, i quan són aquí han de ser tractades amb dignitat i humanitat. Les solucions, amb més o menys convicció i aportant-hi més o menys recursos, acaben penjant dels ajuntaments com a administracions de màxima proximitat. El cas de Lleida és justament un exemple del mal costum de governs de rang més alt, que no estan a l’alçada i deixen desemparats els ajuntaments a l’hora d’afrontar una qüestió amb responsabilitats evidents de les altres administracions, singularment la de l’Estat. Aquest és un fet que revesteix una gravetat especial quan el fenomen de l’arribada de temporers –sense feina i sovint sense papers– és recurrent en el temps. És justament quan no se sap preveure una solució estructural quan se sembren equívocs i recels entre la població autòctona i s’aplana el camí a populismes xenòfobs com els que ara van a l’alça alimentant-se de mentides i estereotips sense cap pulsió humanitària.