A la catedral de Girona

Diumenge de Pentecosta. Missa dels catecúmens a la catedral de Girona. S’hi bategen una vintena d’adults i s’hi confirma un altre grup, més nombrós. A més dels catequistes, molts hi arriben amb parents i amics. Per això la nau central ha hagut de ser adaptada a les circumstàncies amb cadires supletòries a banda i banda del cor. Tan ampla, tan grandiosa, la nau, que petita que sembla avui! La missa s’havia de fer el primer diumenge de Quaresma com està prescrit, però hi ha hagut una raó poderosa per ajornar-la: el nomenament del nou bisbe de Girona, que concelebrarà l’eucaristia, juntament amb els preveres que han participat en el precatecumenat. La cerimònia litúrgica, bellíssima. Només des d’un distanciament cultural volgudament displicent es pot menysprear la grandesa espiritual del ritual dels cants, oracions, gestos i paraules. Els catecúmens hi escolten ara el passatge dels Fets dels Apòstols referents a la multiplicitat de llengües que l’Esperit Sant va infondre als devots. Una part dels catecúmens són d’origen no català però “viuen i treballen a Catalunya”, com se sol dir. Es podria pensar que la lectura ha estat triada expressament? No. La marca el cànon litúrgic per al diumenge de Pentecosta. Per contra, sí que és una decisió eclesiàstica del bisbe i resta d’oficiants que el català i el castellà es vagin alternant en una alternança postissa, del tot innecessària. I aquí voldria dir-hi la meva com a receptor de cinc dels set sagraments i, per tant, legitimat per donar també la benvinguda als nous habitants de la “Casa de Crist”. Per què, aquesta alternança? El baluard de la catalanitat que sempre havia estat la nostra Església a cada poble i ciutat, també s’esfondrarà? Fins i tot a les cerimònies religioses acabarem tenint un bilingüisme ideat malèficament com a via de desnaturalització nacional? No era precisament aquesta plataforma social, la de l’Església catalana, un instrument —i dels més eficaços— per a la integració dels nouvinguts? Després d’unes eleccions que han evidenciat com mai el vot ètnic i no pas ideològic d’una part dels que viuen a Catalunya, no em ve al cap una prova més clara de la dinàmica de colonització que patim. Estrafaig el dubte d’aquells devots desconcertats de l’Evangeli i em demano: “Però tots aquests que escolten, no són catalans?”