Gascón

Quan Karla Sofía Gascón va recollir a Canes el premi a la millor interpretació femenina, concedit a totes les actrius principals de la pel·lícula Emilia Pérez, es va fer estrany que no fes referència a les seves companyes (i així, doncs, a les també guanyadores Selena Gómez, Zoe Saldaña i Adriana Paz) en el discurs de recepció i agraïment. Practicant com sempre el dit “nacionalisme banal”, que és el nacionalisme quotidià dels que no es consideren nacionalistes, la premsa espanyola també va fer com si l’única guanyadora del premi fos Gascón, que encarna en el film de Jacques Audiard un narcotraficant assassí que es converteix en dona per canviar de vida i ser millor persona. No sé si els periodistes espanyols que ara l’exalten li havien fet gaire cas abans: només dir que, essent encara Carlos Gascón, va marxar cap a Mèxic a buscar-se la vida. De fet, en el seu discurs, l’actriu va animar els comediants que esperen una oportunitat. I va dedicar el premi a totes les persones trans que cada dia pateixen odi. També va anunciar que la notícia del premi seria rebuda amb comentaris de “gent horrible que repetiran les coses terribles que diuen de nosaltres”. No va equivocar-se. I és així que Marion Maréchal, cap de llista del partit ultradretà Reconquête en les eleccions europees, va fer aquesta piulada fastigosa: “Un home ha rebut a Canes el premi d’interpretació... femenina. El progrés, per l’esquerra, és l’enfonsament de les dones i les mares.” Gascón ha presentat una demanda per “ultratge sexista” a Maréchal, que també només ha vist una guanyadora per escopir verí. L’actriu havia invocat el seu personatge, Emília Pérez, per recordar que tothom té la possibilitat de ser millor. Però hi ha qui fa tot el possible per no ser-ho.