Selectivitat assumible

Setmana de selectivitat que acaba avui. Des de dilluns que la gran majoria de mitjans de comunicació han farcit hores i més hores amb cròniques sobre les enormes dificultats que, un any més, han de passar els esforçats estudiants per aconseguir treure la nota que els permetrà entrar en aquella carrera que desitgen. Les notícies parlen d’un autèntic calvari, d’un viacrucis de dies tancats a l’habitació o a les sales de les biblioteques obertes fins a mitjanit recopilant tota la informació possible, i una mica més, per assegurar-se que respondran amb èxit les preguntes de les diferents assignatures. A les entrevistes sempre surten els alumnes model, aquells que admeten davant de la càmera o del micròfon que des de fa un mes la seva vida no és vida, perquè han sacrificat oci i esbarjo per un grapat de llibres o de material penjat a internet que els té falcats a la cadira i davant l’ordinador sotmesos a la pitjor de les tortures. És el temps propici perquè surti la veu dels entesos que critiquen un sistema d’avaluació que posa més l’accent en la memòria que no pas en les competències i fins i tot i d’alguns que reclamen mesures per alleugerir unes jornades que esgoten les criatures tant físicament com anímicament. No seré jo qui posi en dubte el sacrifici que reclamen les proves d’accés a la universitat, perquè precisament es tracta de demostrar que tot allò que s’ha anat aprenent a les aules, tot aquell pòsit d’informació, tota aquella formació preparatòria, té sortida davant d’un full en blanc. Fa molts anys que vaig passar també per aquest mal tràngol i recordo vagament que hi va haver algun moment que a punt vaig estar de llençar el barret al foc, però amb divuit anys vaig saber esquivar la rebequeria pròpia de la infantesa i imposar el seny que m’apropava a l’edat adulta. A una edat adulta lligada al compromís, a la responsabilitat i a l’esforç que sembla que no estan gens de moda. Ah! L’any passat un 97% dels examinats a la selectivitat van aprovar-la. Per tant, difícil i pesada, sí, però ni de bon tros inaccessible.