Terraplanisme lingüístic

Contràriament al que molts pensen i sostenen, Felip V no va prohibir mai la llengua catalana, tot i que de ganes no li’n mancaven. Seguint les passes del seu avi Lluís XIV de França (que després de la signatura del Tractat dels Pirineus el 1659, no va prohibir l’ús del català fins l’any 1700) i demostrant ser més intel·ligent que els seus cortesans i consellers castellans, va passar de puntetes amb la qüestió de la llengua a l’article 56 del Decret de Nova Planta: un bon estadista no es pot permetre, per cap motiu, la paralització de l’administració pública en una part del seu territori. Es tractava de dur a cap una castellanització progressiva fins que l’any 1768 el seu fill Carles III, amb la Real Cédula de Aranjuez, decretà la prohibició social, política, religiosa i administrativa de la llengua catalana. Actualment, als Països Catalans, els terraplanistes lingüístics estan duent a terme una renovada embranzida que esperen culminar, quan manin, amb la prohibició de l’ús oficial del català.