Guerra
L’argument estrella dels defensors de l’OTAN per seguir la guerra a Ucraïna és que si no aturem els peus de Rússia, Europa està condemnada. Primer caurà Ucraïna, després potser els països bàltics i així successivament fins arribar potser a Gibraltar i tot. Ergo, l’activitat bèl·lica de l’OTAN està justificada, és urgent i és excel·lent. Caldria remarcar, emperò, que des de la invasió de Txecoslovàquia el 1968 per l’URSS, ni l’URSS ni Rússia han envaït cap país europeu. En canvi, l’OTAN (o sigui els EUA, parlant clar i americà) no han parat d’avançar de manera hostil cap a l’est, fins a les fronteres russes, en contra del que havien promès. Ara, si ens parem a pensar un moment, sobre la base del mateix argument estrella de l’OTAN (que cal parar els peus d’una potència “perillosa” que s’expandeix), els russos no estan fent altra cosa que el que els occidentals pontifiquem que cal fer. Parar els peus (occidentals) que s’expandeixen perillosament (cap a l’est). Ah, Déu meu, en quin desert tan gran s’ha convertit Europa. I si en comptes de tants falcons passats de voltes enviéssim a una taula negociadora seriosa professionals en l’art de la diplomàcia i en la intel·ligència del realisme, no estaríem tots plegats molt més bé?
Valldoreix