Mirades
Una cantonada en boca de tothom
Em van incorporar a un grup de WhatsApp de fotos antigues de Girona i en rebo cada dia moltes al mòbil. D’abans, ja estava en diversos grups de Facebook que fan una feina en el mateix sentit. S’ha convertit en costum dedicar diversos minuts a veure aquestes fotografies i comprovar si la meva memòria recorda com eren abans i com són ara carrers i espais de la ciutat, botigues a les quals vaig entrar a comprar o fins i tot alguns edificis dels quals no tinc cap coneixement. Expliquen molt bé la transformació de la ciutat i de la seva gent. Hi ha elements que semblen inalterables, com la catedral i Sant Fèlix. I el pont de Pedra, on veus com passen els anys per la manera com va vestida la gent. O perquè hi passaven cotxes en direcció a la costa com es veu pels senyals que hi havia.
Darrerament en el grup s’han penjat algunes fotografies de la plaça de la Independència, o de Sant Agustí, com encara en diem alguns. S’està perdent allò de “la plaça dels cinemes”, perquè ara ja no n’hi ha cap. En el meu record hi havia “els tres magnífics”, el Gran Via, el Coliseu Imperial i l’Albéniz, el darrer a tancar però que ja feia anys que no tenia l’entrada per la plaça després de travessar un magnífic jardí. El que es comentava al grup és l’estat de l’edifici on als baixos hi havia hagut la cafeteria Gran Via i Mobles Blasi.
Contrasta amb la resta de la plaça, ara ja tota porxada, plena de bars i restaurants per totes bandes. La pregunta és recurrent: què hi passa, en aquest tros de plaça? La gent en parla des de fa anys i s’ha dit que hi havia problemes d’herències i de llogaters. De gent que hi viu, encara n’hi ha en dos pisos, però el problema principal no és d’herències sinó de les diverses transaccions que hi ha hagut. L’edifici va tenir (o té) un propietari conegut, però després d’un embargament bancari una part és ara en mans de qui ho va comprar en subhasta. I aquí hi ha els problemes, que estan judicialitzats.
El Gran Via va tancar com a cinema el 1987 i es va convertir en bingo. El bar que donava a la plaça de la Independència, i per on inicialment s’entrava al cinema, va tancar després i també hi ha temes que es discuteixen al jutjat. No hi entrarem. El que sí que fa parlar molt, els gironins i la gent que visita la ciutat, és aquest tros de plaça que es veu descurat. De propostes per fer-hi coses, n’hi ha hagut, des d’un hotel fins a pisos. Però cal desbrossar els afers judicials que fa anys que volten i que encara es podrien allargar uns quants anys més. En queda la imatge degradada. La foto de la magnífica barra del Gran Via, bruta i plena de pintades, és una mostra de com s’ha vist durant un temps un espai magnífic. Del Gran Via Cafè, en deixo un escrit de Narcís Jordi Aragó: “Al costat del cinema, el cafè del mateix nom va lligat igualment a les imatges. Recordo haver-hi anat expressament de nit a veure algun programa de televisió, quan la televisió tan sols era un luxe dels bars. Cafè de cantonada amb taules sota les voltes i miralls a les parets, i amb una porta petita de batent oscil·lant que donava directament al vestíbul del cinema.” Així recordava i recordo aquell cafè entranyable i la gent que el portava. Veurem què hi passa!