El voraviu
Res de llista unitària
L’oportunitat és la repetició electoral i la coalició permanent fins a la república
El dijous 16 de maig, avui fa tres setmanes, i tres dies després de saber els resultats del 12-M, escrivia que ens mereixíem la repetició electoral i una coalició: “Si es vol tenir un govern fort i estable, sorgit d’un contundent resultat electoral i amb una àmplia participació de la ciutadania, el camí és prou simple dins la complexitat. Té dues etapes. Hem de tornar a anar a eleccions (primera etapa) i hem d’anar-hi amb una coalició electoral de tot l’independentisme (segona etapa). Primer s’han de descartar les opcions aritmètiques que ha donat el 12-M perquè totes són contranaturals i només generaran més desafecció. En volen dir bloqueig, per fer-nos entrar mala consciència, doncs diguem-ne bloqueig i no hi perdem més temps. Mentre es camina cap a una nova convocatòria electoral, podem aprofitar i podem fer neteja de lideratges (o no), però pedalem la segona etapa, que és la construcció d’una gran coalició electoral. Una coalició electoral, sí. Una coalició electoral amb vocació de mantenir-se activa fins que s’hagin aconseguit els dos objectius que constitueixen el mínim comú denominador dels 700.000 abstencionistes: independència i república”. No sé si veuen venir la repetició o no, però alguns parlen de la llista unitària. Una llista ocasional tornarà a malbaratar el somni! No és una llista per sortir del pas. És la coalició permanent, i deixar l’ego (de dreta, centre i esquerra) a casa fins a complir l’objectiu.
