Locke als hivernacles d’Agrònoms

Segon dia de selectivitat a Lleida i arreu. Una de les seus més simbòliques per fer aquesta prova és la Facultat de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrària (Etsea) de la Universitat de Lleida. Els agrònoms de tota la vida, per entendre’ns. Dic que és una seu simbòlica perquè al costat dels dos edificis on es fan les proves s’hi troba, a l’altre costat de la vorera, un solar ocupat per uns hivernacles de fantasia, de dimensions variables i sorprenents. En aquests hivernacles els investigadors i els estudiants d’agrònoms fan les recerques amb planters per tal de descobrir quines llavors, ja siguin artificials o creades per procediments naturals, aconseguiran en el futur que no falti alimentació en cap lloc del planeta, creixeran sense consumir gairebé aigua i s’adaptaran a sequeres i calorades que encara han d’arribar. És ben bé el mateix que està passant, en el moment que faig la visita al campus, en els aularis d’agrònoms: la llavor dels catalans dels pròxims anys. Els futurs enginyers, filòlegs, informàtics, juristes, infermers, ambientòlegs, periodistes i presidents de la Generalitat. Igual que als hivernacles biològics, als aularis de les PAU també hi ha llavors que fructificaran de manera fàcil i previsibles, d’altres que ho faran de manera imprevista i canviant, i algunes que no fructificaran de la manera planificada, sinó que deixaran les aules per seguir un rumb diferent. En tot cas, és tota una generació que avui posem a prova i avaluem amb mètodes del segle passat i que seran els que hauran de construir les dècades del segle que encara els queda per viure.

No crec que haguem fet gaire bé la feina. Els diversos governs s’han dedicat a experimentar els darrers anys amb nous mètodes pedagògics de la mateixa manera que els científics agrònoms inoculen cadenes d’ADN experimental a les llavors dels seus hivernacles. Posar fi al fracàs escolar, fomentar la inclusió i no deixar ningú enrere han estat obsessions teòriques que tenen tota la raó d’existir, com la de posar fi a la fam i fer front al canvi climàtic, però també caldrà veure els resultats en una generació que ha viscut flipped classrooms, visualthinking, ludificació, proves competencials i treballs per projectes. Als nois i les noies de la selectivitat d’aquest any els vam donar una tauleta a P5 i els hem acabat traient els mòbils als centres horroritzats per l’addicció a les pantalles que ara han de patir.

Són les nostres llavors, però aviat seran ells els que conrearan la societat del futur. En acabar l’examen de filosofia, alguns surten amb cares llargues de preocupació, però la majoria semblen bastant contents. “Locke! T’ho vaig dir que sortiria!” Es veu que Locke cau del temari per l’any vinent, i per tant alguns havien fet el càlcul que, tant sí com no, el filòsof anglès sortiria. De moment, les llavors surten espavilades. “Ets el millor, Locke”, sento quan marxo del lloc. Qui li hagués dit, al venerable filòsof liberal, que avui tindria un gran club de fans en una facultat agrària a Lleida. Tots t’estimem, John Locke.