Glaçats!

Aquesta setmana hem vist els pagesos mobilitzats a la frontera per exigir millores en el sector primari abans de les eleccions de diumenge. Hi van anar just després de la calamarsada que va deixar una part de les vinyes del Penedès i l’Anoia en situació crítica. Alguns pagesos asseguren que han perdut la collita després que la pluja del cap de setmana els va destrossar els brots florits dels ceps. Demanaven aigua i van quedar glaçats en veure que havia plogut gel.

Els pagesos han ocupat aquesta setmana les carreteres per fer valer protestes històriques. Critiquen, una vegada més, la manca d’iniciativa i de compromís dels governs de la UE envers aquells que produeixen els nostres aliments. Demanen la reducció de la burocràcia i accions contundents per eliminar la competència deslleial dels productes importats que no compleixen amb els estàndards europeus o els incompliments de la llei de la cadena alimentària. La iniciativa, liderada per Revolta Pagesa, compta amb el suport d’una quinzena d’entitats agràries dels estats espanyol i francès. Malgrat tot, Unió de Pagesos s’ha desmarcat d’aquesta mobilització. Consideren il·legítim fer aquestes protestes en plena campanya electoral i aposten per buscar acords amb els col·legues francesos per intentar incentivar el model de pagesia familiar per fer front a la crítica situació que viu el sector. Sembla que el model de petites produccions agrícoles i ramaderes, que està en regressió a Catalunya, podria ser una solució. Però fins a quin punt aquest canvi de model es pot impulsar des de baix? Poden els pagesos fer un canvi radical sense el suport de l’administració quan fa tants anys que viuen a expenses de les subvencions i ajuts dels governs a la pagesia? Com de lliure pot arribar a ser un sector que, constantment, depèn de les voluntats i decisions polítiques per encarar el futur a curt termini?

Aquestes són algunes preguntes que sorgeixen no només en el sector agrari. Tots els professionals del sector primari tenen dubtes sobre les prioritats d’uns governs que, sovint, donen els aliments per segurs. En canvi, poc se n’ha parlat a Catalunya malgrat la campanya electoral. Si els pagesos volien posar el sector primari a l’agenda dels polítics aprofitant les eleccions, tampoc se n’han sortit, i davant la situació no han tingut cap altra opció que anunciar noves mobilitzacions.

El tall de la frontera afecta al voltant d’11.000 camions que diàriament transporten mercaderies entre Catalunya i la resta de la UE. Les mobilitzacions dels pagesos no agraden als transportistes, però Revolta Pagesa els demana suport. A ells i als sindicats, cooperatives i consumidors. Recorden que la decisió sobre el que mengem la prenem quan omplim la bossa de la compra, mentre no tenen més remei que confiar el futur del sector a uns polítics i una societat que canvia com el temps i sovint els deixa glaçats.