Sequera sanitària

Si el sistema sanitari català ja estava prou tensionat, ara la falta de pressupost obligarà a fer reestructuracions a l’estiu en alguns CAPs i en hospitals de referència com el Vall d’Hebron. Tancament de llits, ajornament de cirurgies no urgents i substitucions que no es podran cobrir per falta de personal. Quan en teoria tots ens havíem conjurat que la salut és un bé essencial, quan en teoria la pandèmia de covid ens havia demostrat la importància de tenir un sistema sanitari musculat, quan en teoria pràcticament tots els partits coincidien que cal revertir –i no tornar a repetir– les retallades del passat en serveis públics de primera necessitat, arriba la pràctica i ens demostra que el sistema sanitari català té uns grans professionals però que encara està lluny d’una bona estructuració. I, així, aquest estiu no només patirem una sequera hídrica, sinó també sanitària. La falta de pressupost, que no és un condicionant menor, incideix de ple en el sistema de salut català. Però la pregunta és si no hi ha cap marge de maniobra per evitar el que era imaginable que passaria. Perquè assegurar que “només” s’ajornaran cirurgies programades, que no es fan retallades sinó “ajustaments”, que el tancament de 200 llits al Vall d’Hebron –un 24% del total– és activitat “que es pot diferir” i que només es registrarà “una petita demora” a les llistes d’espera és, simplement, intentar amagar l’embalum. No són prou importants les actuacions preventives, les cirurgies programades i les visites als CAPs? El problema no és menor, encara que des de la conselleria se li vulgui restar importància i s’asseguri que enguany s’ha incrementat la inversió en un 4,5%. Només faltaria que no s’incrementés, tenint en compte que venim d’on venim. Sabem que a l’estiu es redueix l’activitat però l’objectiu hauria de ser que els serveis de salut funcionin a ple rendiment els dotze mesos de l’any. Amb la salut no s’hi juga i, malgrat que la falta de pressupost ha estat un llast, és innegable que hi ha molt marge de millora. A l’estiu i al llarg de tot l’any.