El pitjor és com van perdre
Analisi
El tercer projecte de Dusko Ivanovic al Barça ha dilapidat la primera de les tres opcions de què disposava per tornar a guanyar crèdit. Càndidament, per afrontar un quart projecte. Amb realisme, per escriure un bon epíleg i marxar per la porta gran. Les dues que queden, Eurolliga i ACB, són prou més complicades; l’una per la qualitat dels rivals, l’altra perquè es decideix en play off a cinc partits, i això acostuma més a fer evidents les vergonyes que a realçar les virtuts.
Però més que el què, l’eliminació a la Copa, o fins i tot el quan, a la primera, el pitjor i més significatiu és el com. El Barça va perdre per un punt, sí, però no en va quedar pas una imatge de lluita i patiment. De fet, l’última jugada, no poder fer una falta per aturar el crono, és exemplar.
Com pot ser que el Barça fos incapaç de trencar un partit pla, de control rival? Com pot ser que cap jugador fes res per alterar l’inexorable camí cap al KO? Ni una protesta a l’àrbitre, ni una provocació al rival per minar-lo o només per sacsejar el partit? Res. Sobretot que no es trenqui el que està programat. Sobretot que no s’improvisi. Sobretot que no es decideixi res al marge de la banqueta? Sobretot que no es pensi al marge de la banqueta? Tampoc són ordres concretes. Simplement és la conseqüència d’una manera de fer.
