Peatge a la platja

Diumenge passat el periodista d’aquesta casa Emili Bella entrevistava el portaveu de l’entitat barcelonina Eixample Respira, Luca Telloli. L’entrevistat feia tot un seguit de reflexions molt interessants sobre la qualitat de l’aire, la mobilitat i el medi ambient en aquest barri de Barcelona, que és un dels més poblats de la ciutat i dels que més densitat de trànsit han de suportar. Viure a Barcelona és complicat. D’això no n’hi ha cap mena de dubte. L’ús del vehicle privat és un infern que, normalment, tothom intenta evitar. Segurament és veritat, com diu Telloli, que el 70% de l’espai públic es dedica al transport privat. Però qui fa servir el cotxe a Barcelona sol ser perquè no té més remei, no per gust. No hi ha aparcament, els preus dels pàrquings públics i privats són prohibitius, els semàfors no estan sincronitzats i els embussos són una constant. Com a barceloní, pràcticament ningú fa servir el cotxe si no és per necessitat. I la gent de la corona metropolitana és perquè no té més remei. El mal funcionament de Rodalies, la manca d’un transport públic potent, amb horaris competitius i que arribi a tot arreu en són les claus. No haver de pagar encara més.

És cert que el barceloní és qui pateix directament el trànsit de la gent que acudeix a la capital a treballar. Sovint perquè aquesta mateixa gent n’ha hagut de marxar expulsada per un preu de l’habitatge que converteix gairebé en una utopia pensar de tenir-hi pis. Però els problemes –raonats i raonables– que exposa Telloli són els mateixos que molts altres patim gràcies als barcelonins. Una Costa Brava i una Costa Daurada completament col·lapsades sobretot els mesos d’estiu, amb platges massificades de gent que procedeix de l’àrea metropolitana i amb unes infraestructures pensades precisament per absorbir el trànsit que prové de Barcelona i no per a les necessitats del territori. Posats a pagar peatges, també se’n podrien posar a Cunit i a Blanes per als barcelonins que vagin a la platja. Quan es plantegen solucions per a problemes reals s’ha de fer globalment, no mirant què pateix cadascú.