Mesa antidepressiva!

Si el dit et cau al teclat més a l’esquerra d’allà on l’enviaves i més enrere d’on el volies col·locar, és possible que teclegis una d en lloc d’una r. Si et passa quan escrivies la primera r del mot antirepressiva, el que queda escrit es “antidepressiva”. Si qualificaves la composició de la futura mesa del Parlament, és evident que el que se n’escriu (antidepressiva) queda molt lluny conceptualment del que se’n volia escriure (antirepressiva), que és, d’altra banda, el que havia escrit ERC en la nota de premsa que havia fet pública. Així va anar dijous passat quan escrivia el Voraviu publicat divendres que titulava “Bé, Besses! Bé, ERC”. Un error mecanogràfic pur i simple que no vaig detectar en cap relectura de la peça. Ni jo ni l’editor, que a més no tenia cap element per saber en què estava jo pensant i que, com diria l’àvia Neus, n’ha vist madurar de molt més verdes. Cap segona intenció ni cap missatge subliminal, encara que de bon matí ja ho havia vist un veterà alt càrrec polític en actiu que m’ho va fer clissar amb una piulada: “Que n’és d’encertat aquest presumpte error de la mesa antidepressiva”, em deia. I en Salvador Tarradas, lector i comentarista fidel, també s’hi va fixar. “No sé si és un lapsus o té missatge subliminal, això de la mesa «antidepressiva». En qualsevol cas, fer prevaler el vot ciutadà i l’autoritat democràtica del Parlament, té efectes antirepressius i antidepressius, que ja ens convenien.” Espero que avui els veiem!