Ser útils i eficaços

L’independentisme ahir va poder pactar la presidència i la majoria de la mesa del Parlament sense tenir la majoria a la cambra, és a dir, va saber aprofitar la divisió del bloc espanyolista. Tot indica que la cosa es repetirà –parcialment, però– en relació a la presidència de la Generalitat. Vox no pot fer costat a Illa perquè considera que el PSOE és captiu de l’independentisme al Congrés. El PP a Catalunya ni tan sols pot considerar cap pacte amb el PSOE perquè sense Vox no sumen. Vox considera traïdor el PSOE perquè va pactar amb l’independentisme la presidència del govern espanyol a canvi de l’amnistia. Per tant, si ara votés un candidat del PSOE a Catalunya, ells mateixos contradirien l’eix del seu discurs. La majoria parlamentària espanyolista a Catalunya, de moment, no pot traduir-se en l’elecció d’un candidat contrari a l’autodeterminació malgrat que podrien sumar. Sánchez necessita Junts i ERC a Madrid, i un possible govern de Puigdemont, el suport de Sánchez, que hauria de sacrificar Illa. Però alhora dependria del PSOE i, per tant, els crearia una mútua dependència que debilitaria tota possible estratègia de confrontació. Ja hem vist com ERC s’ha estavellat fent d’aprenent de bruixot amb aquests suports mutus de cruzado mágico. Només seria comprensible per la part catalana si s’aconseguís un pacte fiscal amb el qual la Generalitat recaptés els impostos, altrament tenim la certesa que incompliran qualsevol acord sobre finançament. El problema no és només que es prediqui una cosa i es faci la contrària, és que ni tan sols se sigui útil en la defensa dels interessos de la ciutadania de Catalunya. O seguirem eixamplant la base del PSOE i l’abstencionisme.