El voraviu
El 59 de Rull dona ales
Alguna cosa es va remoure ahir entre el milió d’escarxofats en l’abstenció
Com ahir varen veure, encara hi ha partit. Illa no va guanyar i ha de prendre patró de Feijóo i Arrimadas. Res va obligar el 12-M, vista l’aritmètica electoral, a girar full (“passar pàgina”, que en diuen unionistes i unionistes emmascarats). Els 59 diputats actuals de l’independentisme institucional tenen encara l’oportunitat per fer més feina de la que es va fer amb 74 a la legislatura anterior. A vegades no hi ha res com una bona plantofada. El 12-M va ser una gran tocada de crostó, és cert. I diumenge es va reconfirmar que hi ha cap a un milió d’independentistes que han optat per viure escarxofats en l’abstenció. No es necessita cap doctorat en politologia per saber el perquè. En fas prou sortint al carrer i parant l’orella. Massa lideratges tronats, egocèntrics i mentiders. Transversalment. A l’esquerra, al centre i a la dreta. Massa enveja del veí i massa gelosia del germà. No sé quants mals de ventre va provocar ahir, als despatxos dels pisos de dalt, l’elecció de Josep Rull com a president del Parlament amb els 59 vots de Junts, ERC i la CUP. A les bases, entre el milió d’escarxofats es va remoure més d’un cul, es varen aixecar més d’unes orelles i es va remenar més d’un cap. Mesa antirepressiva i antidepressiva com vàrem elucubrar ahir? Podria ser. Però la presidència de Rull dona ales i obre l’esperança que amb els 59 diputats s’aconsegueixin victòries que no es van saber trobar amb els 74. A veure com s’arriba al dia 25!