De reüll
La paradoxa
Sense temps per entendre els recents esdeveniments polítics, diumenge a la nit ens empassàvem la victòria de l’extrema dreta arreu i l’entrada de “trols” al Parlament Europeu. Ahir a la tarda, el diputat Josep Rull, fora de les travesses, obtenia els vots d’ERC i la CUP i s’asseia, després d’intenses negociacions secretes, a la presidència del Parlament català. I, finalment, gairebé a la mateixa hora, la premsa anunciava que Felip VI havia signat la llei d’amnistia. Els pròxims dies tots aquests moviments faran caure, com peces de dòmino, noves actuacions polítiques en una legislatura que arrenca amb la pèrdua més gran de votants per a l’espai independentista i, sembla una ironia, amb l’acord polític més ferm dels últims anys. La derrotada suma independentista servia ahir per obtenir la presidència d’una institució, però la vencedora no va servir fa uns mesos per aprovar un pressupost sense el qual aquest estiu els hospitals tancaran llits. Tampoc va ser útil per treballar la unitat sobiranista ni lluitar pel benestar social i educatiu de la societat, ni tan sols per garantir l’habitatge per als joves en plena ebullició de preus. Quina paradoxa que la victòria et porti a la derrota i que des de la desfeta et permetis rebre uns aplaudiments que fa mesos et vas negar. Què deia de “trols”?