Tecnologia financera

Com que em sap inquieta i també estranyada pels senyals que fa cert temps m’arriben d’una decantació de part dels joves (sobretot nois) a un liberalisme econòmic extrem que fa que simpatitzin amb l’extrema dreta i fins alguna cosa més enllà difícil d’anomenar i, per tant, de comprendre, una amiga em va donar una possible pista. Resulta que n’hi ha que estan enganxats a les anomenades empreses fintech: tecnologia financera que, com apunta el seu nom, ofereix serveis financers a través de mitjans digitals i així l’ús de la tecnologia. El cas és que hi ha joves (alguns també aficionats a les apostes esportives) que, sense tenir un gran capital i més aviat al contrari, inverteixen en aquestes empreses fintech que operen en tota mena d’actius financers: des de criptomonedes fins a coses més convencionals com les immobiliàries. Hi posen quatre euros, però ja es consideren inversors, de manera que són contraris a tota intervenció de l’Estat que reguli l’economia o que posi límits al seu desenvolupament “natural”: res de mesures “ecologistes” perquè, ja se sap, coses com el canvi climàtic són mentida. Encara menys que es redistribueixi mínimament la riquesa cap els que consideren uns “paràsits”. Tenint present això, no és difícil imaginar que, a més dels partits d’extrema dreta ja establerts, aquests joves inversors a la menuda se sentin estimulats per influencers (ara en diuen creadors de continguts) que, essent uns exhibicionistes sense escrúpols que tant poden estafar com propagar mentides i escopir odi, creen un marc mental on se senten reconeguts. Es creuen amb el dret que la festa sigui per a ells. I, de fet, el sistema imperant els acull.