Molt de formigó

Posem-nos en escena: a Banyoles havien existit zones verdes amb horts, fruiters i algunes pinedes per descansar sota la seva ombra. A més a més, en aquests espais habitaven petits animalons com ratolins de camp d’aquells bonics que ja ni es veuen, esparvers, eriçons, reinetes, fins i tot podies escoltar el so del mussol descansant a la branca d’algun pi. Aquest paisatge bucòlic, camaleònic pels seus colors estacionals, alhora agradable per a la nostra vista i esperit, s’ha transformat en un context ple de duresa amb molt de formigó, cases aparellades amb jardins de plàstic, amb soroll i vibració constants de cotxes i camions i respirant aire infectat de contaminació. Per tant, és evident la degradació de la societat que expropia terrenys amb zones verdes per construir habitatges només per fer més calés i disminuint la qualitat de vida i salut de les persones ciutadanes. Una part de la població vol un referèndum per votar sí o no al creixement exacerbat, ja que gràcies als nostres impostos mantenim els polítics actuals i tenim dret a decidir.