Estació vellesa

Surto de casa en direcció a la cafeteria. M’aturo al semàfor i el noi que tinc al costat em diu: “Senyora, em pot dir com es va a l’estació?” No és el primer cop que se m’adrecen amb aquest tractament, però aquest cop se’m queda enganxat al pensament i dono voltes al pas del temps i al seu impacte. En arribar al bar, em trobo amb pocs clients i molts diaris disponibles. I, com si haguessin intuït les meves cabòries, llegeixo que el govern espanyol ha donat llum verd a l’Estratègia per a un nou model de cures en la comunitat, un pla que estableix com a objectiu que el 2030 cap persona dependent, majoritàriament gent gran, hagi d’abandonar la seva llar a contracor i que rebin els serveis domiciliaris que necessitin. I, per a aquells que optin per anar a una residència, que tinguin garantit que es respectaran els drets personals, com ara tenir una habitació pròpia. Un canvi de paradigma en l’atenció de les persones grans que s’ha anat reivindicant des que la pandèmia de la covid va causar grans estralls entre els usuaris dels geriàtrics. De tota manera, des d’avui mateix i cada dia fins al 2030 s’ha de seguir exigint a l’Estat la dotació pressupostària suficient per al desplegament de la llei de la dependència, que, especialment a Catalunya, ha deixat molts possibles beneficiaris pel camí.