Contra violació, castració química

Una vegada més Nicolas Sarkozy ha tornat a donar la raó als que el consideren el revulsiu necessari per remoure la política francesa. El president de la República ha anunciat que proposarà la castració química o el tractament en centres especials en el cas dels agressors sexuals reincidents. Sarkozy ha actuat sota l’impacte d’una episodi dramàtic. Un violador que acabava de sortir de la presó després de complir 17 anys de condemna va segrestar i va agredir un nen de cinc anys. La policia va trobar entre els seus objectes personals una capsa de Viagra que li hauria receptat el metge de la presó.

Els partits polítics de l’oposició han reaccionat de diferent manera, però la majoria han criticat la proposta perquè la consideren efectista. Crida l’atenció, en aquest sentit, que hagi estat precisament Jean-Marie Le Pen qui hagi acusat Nicolas Sarkozi d’actuar “en calent, sota l’impacte de la nova agressió”. Aquesta és exactament la primera crítica raonable que es pot fer a l’anunci del president francès.

Potser Sarkozy ha entès que ha de concretar els principals eixos de la seva política quan gaudeix de la confiança de la majoria de la societat francesa. Però, en tot cas, és obvi que alguns dels problemes complexos que més alteren l’opinió pública –la francesa i la de qualsevol país– no han quedat pendents per falta de valentia o de decisió política, sinó senzillament perquè no tenen solucions simples. I només el fet de plantejar-les implica una demagògia o una inconsciència impròpies d’un polític responsable.

El problema de la reincidència en el cas de les violacions s’ha abordat des de solucions diferents, sempre poc satisfactòries. L’ús de la teràpia per inhibir la testosterona no és efectiva en tot els casos, perquè l’agressor ha de seguir el tractament, que perd els efectes quan es deixa de prendre, i perquè no resol el problema en el cas de psicopatologies greus. A Espanya els tribunals han allargat algunes condemnes en un gest de dubtosa legalitat. Una alternativa vàlida podrien ser els centres especials, però aquesta opció no es pot improvisar. És evident que un violador reincident i perillós no pot sortir al carrer. Tant com ho és exigir que les solucions no siguin precipitades.