Paraules, ‘words’, ‘parole’, ‘Wörter’

Barcelona és una ciutat de moltes paraules. Les paraules, a vegades són estranyes. Ho són, per exemple, dins d’un vagó del metro, on quan es crida a ple pulmó en llengua del país interrogant el passatge sobre si “algú parla en català”, la resposta és la indiferència fruit de la incomprensió, és a dir, de no entendre el que s’està dient.

Aquesta situació desconcertant no és fruit de cap guerra lingüística contra el català, que també podria ser, sinó conseqüència de la realitat d’una ciutat atapeïda de gent vinguda d’altres parts del món que hi és arribada per passar-hi uns dies d’oci, relax, cultura, gastronomia, platja, beure, pixar-se pel carrer, comprar souvenirs, practicar sexe barroer, omplir-ho tot de la grolleria del turisme de masses. En dues paraules: rebentar Barcelona.

És el turisme que un cop superada la prohibició que va imposar la presó del coronavirus ha tornat amb una força depredadora a llocs tan castigats com Canàries, Mallorca, Girona i, també, Barcelona i està fent saltar ara totes les alarmes perquè totes les masses piquen. D’aquesta manera, el vocabulari polític i el ciutadà es comencen a omplir de paraules que volen explicar el fenomen i els problemes associats.

Vet aquí la primera paraula: turistificació. El Termcat, centre de terminologia, defineix el mot com “el procés de convertir en turístic una zona geogràfica, comercial o històrica, un fet social o cultural, un producte” o, s’hi pot afegir, el metro, qualsevol carrer de l’Eixample de Barcelona o el turó del Carmel, per exemple. Tot ocupat per un magma que ofega la vida quotidiana de la ciutat.

Gentrificació. Que és una paraula conseqüència de l’anterior, perquè l’assentament del negoci turístic a molts barris de la ciutat hi provoca una transformació econòmica que n’expulsa els que hi han viscut sempre, perquè no poden assumir el nivell de vida imposat pel negoci.

Contaminació. Que no tocaria escriure en cursiva però sí en negreta, perquè l’emissió de contaminants d’avions i vaixells de creuer que assalten a diari Barcelona és una font de deteriorament de la salut dels seus habitants que no poden marxar-ne perquè hi viuen i hi treballen.

Hiperexplotació. Que es tradueix per la tipologia de feina associada al món del turisme, amb sous i condicions precaris, sovint amb treballadors atrapats en salaris en negre. Ningú nega la potència de l’impacte econòmic del turisme a la ciutat, però molts qüestionen ja a quin preu i amb quines renúncies.

Volatilitat. Sempre és un risc apostar-ho tot a un cavall guanyador, perquè si l’animal ensopega a la recta d’arribada es perd tot. Un sector tan competitiu com el turístic, amb escenaris alternatius que poden posar-se de moda i deixar el negoci propi desguarnit, és una temeritat si no es compensa amb altres activitats econòmiques que diversifiquin l’oferta laboral.

Ramblejar, una paraula barcelonina en risc d’extinció, que no cal escriure amb cursiva. És literalment impossible pretendre passejar avui pausadament pel primer passeig de Barcelona sense ser engolit per un tsunami anomenat turisme.

Totes aquestes paraules desfilaran el dia 6 de juliol en una manifestació convocada ahir contra la massificació del turisme. Manifestació és una paraula que s’entén bastant.