En la política catalana tot és possible

Una companya periodista de Madrid especulava aquesta setmana sobre la investidura del 25 de juny i deia: “En la política catalana tot és possible.” És així, però no cal exagerar. La política catalana és més normal i lògica del que sembla des de Madrid. Es fa la política que es pot fer en una de les nacions sense estat més notables del món que ha esdevingut una autonomia espanyola on cada dia és més difícil justificar-se com a tal. La notable fragmentació del Parlament català després del 12-M fa que l’aritmètica acabi dominant la situació. Dilluns passat, i contra pronòstic, els números de l’independentisme es van entendre entre JxCat, ERC i la CUP, perquè Josep Rull, de JxCat, amb més vots, pogués ser en segona votació el president del Parlament. Rull és una sorpresa encertada. Polític de llarg recorregut parlamentari i de govern que hagut de passar per la presó i que, pel tarannà que té, no sortirà de les seves idees i serà capaç de connectar amb la resta de grups. Rull serà la segona autoritat política de Catalunya. Una bona plataforma per ser futur candidat de JxCat a la Generalitat. La composició de la presidència del Parlament no serveix per a la investidura. Avui, ni Illa ni Puigdemont tenen suports suficients per ser investits presidents si no hi ha combinacions antinaturals i en el cas que ERC no es decanti cap a un tripartit. Sumarien els socialistes (42), ERC (20) i Comuns Sumar (6) perquè Illa pugui ser president aquesta legislatura, fet que fins avui ERC no veu clar.

Només es pot vaticinar que tot plegat serà llarg i feixuc. Difícilment el dia 25 de juny tindrem nou president de la Generalitat. Als Estats Units, el periple electoral encara és més llarg. Les eleccions són a finals de novembre i fins a finals de febrer no enllesteixen la feina. Aquí som catalans i estem preparats fins i tot per repetir unes eleccions o per a sorpreses de darrera hora.