La gran bacanal

A La Gran Bacanal, l’artista Josep Piñol va recrear una suposada processó amb una Mare de Déu tota envoltada de baldanes –el botifarró típic de les Terres de l’Ebre–. Aquesta proposta artística la va presentar la setmana passada durant el Fòrum Cultura i Ruralitats, que va organitzar a Tortosa el Ministeri de Cultura. La performance sobre la celebració ritual de l’acte de menjar i beure acabava amb un tiberi que volia fer reflexionar sobre l’abundància, els excessos i el buit espiritual que acaben deixant. I ja hi som. No serà l’últim conflicte entre la llibertat creativa i d’expressió i els sentiments, en aquest cas, religiosos. No van passar gaire dies fins que el Bisbat i alguns sectors de la societat tortosina que no van encaixar gens de bé l’acció artística van fer públic el seu malestar. En un comunicat, el Bisbat de Tortosa, el Capítol de la Catedral i la Reial Arxiconfraria i la Cort d’Honor de la Mare de Déu de la Cinta van qualificar l’acció de burla i menyspreu als creients. I l’artista, Josep Piñol, que sap que no està obligat a dissertar sobre la intencionalitat artística de la seva obra, també va decidir sortir del seu “vot de silenci” atesa la polèmica. Piñol va lamentar la controvèrsia i que s’hagi interpretat l’obra com una burla. Tot plegat no és res més que un altre gra de sorra de la gran muntanya d’envestides del poder (polític, econòmic, religiós) per tapar l’art que els incomoda. Però convé recordar un cop i un altre que l’art, emparat per la llibertat d’expressió, també ha d’incomodar-nos, perquè potser així ens qüestionaren el món: un món que avui dia viu un retrocés en tot.