Cohesió econòmica i reequilibri territorial

Bona part del pes econòmic català es concentra a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), una de les més grans d’Europa. Amb una població de 3,3 milions d’habitants repartits per 36 municipis, suposa el 55% del producte interior brut de tot el país. D’entrada, es pot dir chapeau per aquesta zona geogràfica catalana perquè, de fet, aglutina més de 110.000 empreses, el 45% de totes les existents al Principat. El dinamisme d’aquest enclavament sens dubte és positiu per al món laboral que hi viu i per les oportunitats de futur que genera per a la seva gent. Però les dimensions d’aquest gegant tenen alguna conseqüència per a la resta del territori català? Normalment la concentració d’habitants i d’activitat econòmica comporten desigualtats en altres indrets del país on hi ha menys població i menys dinamisme empresarial, que habitualment, es tradueix en menys inversió pública i menys infraestructures i serveis. Un dels primers efectes d’aquesta manca de recursos sol ser el despoblament, perquè, aleshores, el centre de gravetat, el gran mercat i el gran consum queden lluny de casa. Per aquest motiu cada cop més hi ha parts del territori català amb poca gent. A l’Estat espanyol s’utilitza l’expressió l’Espanya buidada, on els habitants de la zona marxen per buscar millors oportunitats a les grans ciutats, per això el món rural cada cop té menys població.

Davant d’aquest panorama cal que el nou govern de la Generalitat faci un bon diagnòstic i apliqui un pla d’acció urgent amb l’objectiu de millorar la cohesió socioeconòmica i el reequilibri territorial dotant totes les comarques d’oportunitats de negoci i allunyar-se del centralisme que impera a la capital catalana, que amb una població d’1,7 milions de persones mou el 35% de l’economia de casa nostra.

I un exemple de contrast. El Pallars, amb poc més de 20.000 habitants, el 0,27% de la població catalana i entorn del 0,20% del seu PIB, batalla per no convertir-se en la Catalunya buidada. El fet és que tant el Jussà com el Sobirà fan mans i mànegues per sortir-se’n econòmicament. La distància de les dues comarques fins al gran mercat de l’AMB no hi ajuda gaire. Les empreses d’aquestes contrades de muntanya, que produeixen carn ecològica, vins d’altura, olis excel·lents o formatges de qualitat, veuen reduïda la competitivitat per l’efecte logístic de la llunyania de la gran població. Sort que el seu patrimoni natural, cultural i artístic compensen i animen els visitants a conèixer i gaudir d’una natura i un territori encara verge. No es pot oblidar que el sector turístic és una locomotora essencial per a l’economia de les dues comarques. A tall informatiu, el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici rep mig milió de visitants cada any. No cal dir que el seu impacte econòmic en un territori amb poca població és vital.

Precisament, PallarsActiu, una societat publicoprivada que té per objectiu promoure l’activitat econòmica tant al Pallars Jussà com el Sobirà, impulsa un fons d’inversió destinat a finançar el naixement d’empreses a les comarques del Pirineu, sobretot per crear valor econòmic per combatre el despoblament. Aquesta eina financera, presentada en el marc de la IX Trobada Pallaresa que es va celebrar la setmana passada a Esplugues de Llobregat, preveu la recaptació de 14 milions d’euros en tres anys per a l’ampliació i creació d’activitat econòmica al Pirineu. Els tràmits de constitució d’aquest fons de capital de risc es troben molt avançats i ja es compta amb diversos empresaris disposats a fer-hi aportacions. De fet, es vol que el sector privat lideri aquesta eina financera amb el 60% del total, però sense deixar de banda la part pública com l’ICF, l’ICO o el Banc Europeu d’Inversions. La previsió és que aquests recursos vagin adreçats als nous projectes de sectors de l’agroalimentació, agroindústria, gestió forestal o turisme, les grans potencialitats de les comarques de muntanya.

La iniciativa d’aquest fons de capital de risc pallarès conjuntament amb diverses propostes d’altres comarques catalanes són molt bona notícia per impulsar l’economia en zones de baixa intensitat econòmica o de zones directament despoblades, però ara més que mai, l’administració pública ha de mostrar sensibilitat, bàsicament amb més inversions, per trobar la cohesió necessària i el reequilibri territorial adequat entre el món rural i la gran metròpoli.