ERC sabrà el que fa

ERC està en una situació delicada. El partit necessita tranquil·litat per refer-se de la reculada electoral, per preparar el congrés de la propera tardor i per rellevar o confirmar els seus líders i comandaments. Però les situacions polítiques a Espanya i a Catalunya estan remogudes i sembla difícil que se’n puguin mantenir al marge. A Madrid, Pedro Sánchez els festeja i els pressiona perquè es mantinguin al seu costat i perquè donin a Salvador Illa els vots necessaris per fer-lo president. A Barcelona, Jaume Collboni els tempta per entrar en un govern municipal format gràcies a un front antiindependentista amb comuns i el PP. I, des del Parc de la Ciutadella, el PSC els dona l’oportunitat de mantenir part de l’estructura governamental formant part d’un gabinet d’esquerres amb socialistes i comuns. ERC no ha dit encara què farà, però les petjades d’alguns dels seus dirigents donen una pista de per on transita. Joan Tardà es deixa endur una vegada més per un apassionat col·laboracionisme. Oriol Junqueras deixa la porta oberta per arreplegar el que es pugui. I Gabriel Rufián es permet insinuar repetidament que Junts farà costat al PP per fer una moció de censura a Pedro Sánchez, com si es volgués posar la bena abans de tenir la ferida, com si preveiés que els de Puigdemont faran caure el govern autoproclamat més progressista de la història si als de Junqueras se’ls acudeix caure en les temptacions socialistes. La direcció dels republicans sap molt bé que el seu retrocés electoral té molt a veure amb les amistats que ha fet amb el PSOE i amb la divisió de l’independentisme, i que una part important dels electors i de la militància són contraris a obrir pas al PSC del 155. Però al cap i a la fi, per dir-ho amb una frase que a la gent d’ERC li ha agradat de fer servir per fer por als díscols i els discrepants, ells sabran el que fan.