De set en set
Legislatura curta?
No tinc cap dubte que Josep Rull serà un magnífic president del Parlament de Catalunya: és una persona estimada per tothom –“transversal”, per dir-ho en termes ideològics– i té un profund respecte per la institució que representa. El seu tarannà dialogant, per sobre de les rivalitats partidistes, el fa la persona idònia per gestionar aquest moment tan delicat.
Aquesta setmana, Rull farà la tanda de contactes amb els grups parlamentaris, i li poden passar tres coses: que Carles Puigdemont li demani sotmetre’s a una sessió d’investidura el dia 25 de juny, que li ho demani Salvador Illa, o bé que cap dels dos no ho vulgui, i hagi d’optar per publicar una “acta equivalent” i guanyar temps. En tots tres escenaris el desenllaç és imprevisible i ningú s’atreveix a descartar el quart escenari: la repetició electoral.
No és cert, com es diu, que tot depèn d’ERC. La investidura de Puigdemont no depèn d’ERC –que ja ha demostrat votant Rull que no serà cap obstacle– sinó del PSC. Els diputats socialistes s’han d’abstenir perquè Puigdemont pugui ser president, i Illa ha dit aquesta setmana en diferents idiomes que no ho faran. Tampoc depèn d’ERC que Illa sigui president, i en aquest cas no és per una qüestió d’aritmètica parlamentària sinó una qüestió política: el PSC acceptarà les condicions dels republicans? Sense finançament, llengua i referèndum la direcció d’ERC no voldrà investir-lo ni la militància ho avalarà. La pilota, doncs, és a la teulada del PSC: si Illa no es mou no ens quedarà més remei que moure’ns tots per tornar a votar a l’octubre. Ens espera un estiu llarg per a tots, i una legislatura curta per a Josep Rull.