També és terrorisme

Dijous passat a la tarda, un home de 34 anys armat amb un ganivet va entrar en un modern i refinat espai comercial del centre de la ciutat finlandesa d’Oulu, al nord-est del país, i va apunyalar diverses vegades per l’esquena un nen de 12 anys que caminava amb un amic. El va ferir molt greument i la criatura va haver de ser hospitalitzada, tot i que ara ja no es tem per la seva vida. L’amic, que ho va veure tot horroritzat, també va estar a punt de ser atacat, però afortunadament els guardes de seguretat van reduir l’individu i van alertar els serveis d’emergència, que es van fer càrrec ràpidament del menor que s’estava dessagnant. La policia va explicar que els dos nens són finlandesos però de família estrangera. És a dir, que la seva pell segurament no és tan blanca com la de l’atacant.

La publicació d’aquesta notícia va desencadenar els típics comentaris en què es preguntava per la salut mental de l’individu. Si hagués estat a l’inrevés, un home de pell fosca atacant dos nens de pell blanca, s’estaria parlant de terrorisme. Però la primera opció que es planteja quan el terrorista és blanc és la de la salut mental. Aquest és el biaix que ja fa temps que s’està estenent per Occident, mentre augmenten els discursos d’odi i es dispara l’extrema dreta. Els mitjans de comunicació finlandesos han posat al descobert que el detingut havia format part d’una entitat neonazi que va ser prohibida el 2020, i que fa 10 anys ja va ser condemnat per un apunyalament. Tenia un llarg historial de vinculació amb l’extrema dreta, però encara hi haurà qui es plantegi que va cometre aquesta atrocitat perquè no està prou bé del cap. O qui decideixi desviar l’atenció, com la viceprimera ministra del país, Riikka Purra, de l’ultradretà Partit dels Finlandesos, que s’ha quedat tan ampla relacionant l’atac amb una baralla entre bandes. Sembla que ha passat per alt el fet que els nens tinguin 12 anys i l’atacant, 34, i que no es coneguin de res. Tot plegat, per no reconèixer que estem parlant, també, de terrorisme.