De set en set
ERC a favor d’Illa?
Després de les clatellades consecutives d’ERC a les eleccions municipals, catalanes i europees, els seus portaveus argumentaven que no s’havien sabut explicar. Una pèssima “explicació”. Tothom va veure com van passar de la consigna del “no tenim por” a “tenim molta por que governi el PP” com a únic argument per donar suport a Pedro Sánchez. És lògic que Sánchez n’estigui encantat i que els ensaboni amb més elogis que els que dedica a la seva estimada Begoña. ERC s’ha sacrificat tant per les esquerres espanyoles que fins i tot ha donat suport als alcaldes antiindependentistes de Barcelona que els van impedir l’accés a l’alcaldia pactant amb les dretes espanyoles. Fins a la setmana passada no havíem vist una revolta de les bases en relació a la política de pactes d’ERC. Es veu que els dirigents d’ERC tampoc se saben explicar de portes endins. Tenen tanta por que la seva militància no els entengui que han ajornat la votació del pacte cuinat entre Collboni i l’Elisenda Capmany fins després de la negociació del nou govern de la Generalitat. Tot seguit s’ha afegit un tercer front a la batalla, el de l’aparell del partit que reclama que Junqueras deixi pas a un nou lideratge. Públicament res diferencia Junqueras d’Aragonès, però recordem que Junqueras era favorable a pactar amb el PSOE a Madrid, però no pas amb el PSC a Catalunya. Suposadament la seva estratègia era que ERC substituís el PSC a Catalunya, però a la pràctica ha passat el contrari. Quan hom fa diagnosis equivocades solen passar aquestes coses... Aquests 300 membres de l’aparell d’ERC semblen favorables a pactar amb el PSC a Catalunya. Una resposta urgent contra Junqueras i la revolta de la militància de base?