La revolta dels amos

Trobo que al manifest dels tres-cents n’hi falten cinc de molt concrets que l’haurien convertit en una obra mestra del teatre-acudit polític de tots els temps. Hi falta Joan Tardà, que s’ha queixat que no li passessin a signatura perquè ell cregui que la renovació és més Junqueras. Hi falta Gabriel Rufián, que s’ha afanyat a repiular el fil de queixa de Tardà. Hi falten dos dels tres dimissionaris que han de pilotar la transició. Marta Rovira, al partit. Pere Aragonès, al govern. Sí que hi és, en canvi, Sergi Sabrià, el gran comunicador. Trobo que hi falta, per situar-ho en l’excel·lència de la comèdia i el vodevil, el mateix Oriol Junqueras. Quin nivell, si el manifest fos de 305 i el signessin Junqueras, Rovira, Aragonès, Tardà i Rufián! Seria a plenitud el que em piulava un company. “Tres-cents amos es rebel·len contra ells mateixos.”Seria això, sí! La revolta dels amos! Perquè, es pot saber de quina cúpula dirigent demanen la renovació aquests 300 nois i noies de la cúpula dirigent? A quina base estaven fins ara les Vilagrà, Vilalta, Mascort, Torrent, Capella, Garriga, Serret, Balcells, Maragall i tutti quanti? De què parlem, amics? Tan complicat és dir públicament a Oriol Junqueras que s’equivoca? Tan complicat és dir-li públicament que el partit necessita un pas al costat? En lloc de cridar a la renovació, no hauríeu d’anunciar, com Rovira, Aragonès i Sabrià, un pas al costat vosaltres mateixos? La renovació es demostra renovant-se!