Viacrucis persistent
Farà un any em queixava en aquest espai del viacrucis que representa circular per la C-65 de Girona a Llagostera o al revés. Uns mesos més tard vaig tenir un accident lleu entre el semàfor de Llambilles i la rotonda. Els cotxes anaven a poc a poc i es van aturar, no ho vaig apreciar i vaig xocar amb el de davant. Res greu però tant ells, una parella francesa molt comprensius i educats, com jo, ben compungit, vam haver de cridar la grua perquè vaig xafar el llum de davant i el seu de darrere. Per sort, els Mossos van aparèixer al cap de tres minuts i van ser el màxim de resolutius. Això sí, un sol accident va servir perquè l’asseguradora em fes fora. Passa el temps i no s’ha plantejat cap solució per a la C-65, i a més portem uns dies d’obres de consolidació del ferm que obliguen a un pelegrinatge encara molt més dur, i he optat per anar a buscar l’autopista a Sant Gregori, decantar cap a l’N-2, sortir a Caldes i fins a Llagostera. Són uns quants quilometres més, però arribes abans. L’únic dia que em vaig despistar i vaig fer el recorregut tradicional per la C-65 no vaig trobar-me les obres i, il·lús de mi, vaig pensar que aniríem bé. Però no sé què carai celebraven a Llambilles que hi havia els Mossos gestionant (!) el trànsit i de dins el poble anaven sortint vehicles que no sé d’on venien. Suposo que tenia alguna explicació, però van provocar una aturada d’aquelles que fan que íntimament et vagis cagant en tot per la pèrdua de temps que representa fer aquest recorregut obligat per a milers de persones cada dia, tot i que no és el meu cas; però és un tram on sovintegen els accidents pels reiterats col·lapses, i l’acumulació d’esperes provoca que circular per la C-65 sigui un maldecap. De Vidreres direcció a la costa tot és autovia, però per als que venim o anem a Girona no la trobem fins a la costa de l’Alou. Algú hi posarà remei? Un problema afegit és que abans de les obres, de les tres vegades que havia volgut agafar el transport públic, la Teisa, en dues el bus no va aparèixer, quan la freqüència és cada mitja hora. El primer dia, després d’anar a reclamar a la finestreta, al cap de quinze minuts en va venir un, però el segon cop vam haver d’esperar trenta minuts fins al següent, i la pobra gent que anava fins a Sant Feliu, una hora!
