El voraviu
Els gats hi bufen, Illa
El candidat socialista falla als de l’olla i viu la repetició electoral com un fracàs
Salvador Illa sap el pa que s’hi dona des de l’any 2021, quan, després de guanyar ell les eleccions, no va aconseguir formar una majoria i el Parlament va investir president de la Generalitat Pere Aragonès. No li ve de nou, que la investidura a què aspira no es materialitzi. Repeteix i té on prendre patró. No li cal ni l’exemple de Feijóo a Espanya ni l’exemple d’Arrimadas l’any 2017. Fa tres anys l’exministre de Sanitat ja es va menjar amb patates allò que n’havien dit “l’efecte Illa”, i ara demana temps a Rull. Però en realitat no és temps el que necessita Salvador Illa per ser investit. Aquest temps és el temps del que no les pot haver i diu que són verdes. El temps només és marejar una mica la perdiu. Al candidat socialista li ha passat el que em passava a mi quan posaven a taula alguna menja feta al foc de les que em feien delir. Quantes vegades m’hi havia escaldufat la llengua! I quantes vegades havia sentit l’àvia Neus interceptar-me la queixa. “Els gats hi bufen i els llaminers s’hi cremen”, deia. És el cas de Salvador Illa. S’hi ha cremat. El temps que ha demanat a Rull és per mirar el que ja miren tots: la repetició electoral. Als de l’olla no els agrada gens la repetició electoral i el cap de llista socialista, conspicu candidat de totes les olles socials, polítiques i econòmiques, la viu com un fracàs personal. No pot fer-hi res ell ni pot fer-hi res Pedro Sánchez. A hores d’ara marejar ERC amb una “singularitat plural” no cola. Espero!
