Temps atzarosos a ERC
D’una crisi revertida amb una gestió apropiada en pot sortir una oportunitat, però l’episodi que viu ara ERC presenta gairebé tots els inconvenients. Els resultats del cicle electoral, amb una davallada enorme de suports, han instal·lat en la cúpula republicana la idea d’afrontar una renovació que, a banda dels lideratges, haurà de posar a revisió l’estratègia en un procés que ha de culminar en el congrés extraordinari del 30 de novembre. L’aparició del manifest signat per centenars d’alts càrrecs del partit, del govern i de militants ha fet que es visualitzin les diferències internes que havien mantingut en estat més latent mentre ERC ha ocupat el poder. L’escrit tant pot esdevenir un factor més de controvèrsia entre el sector més fidel a Oriol Junqueras i el més proper a Marta Rovira com constituir una eina d’autoesmena que permeti arribar al congrés amb part de la feina feta per aspirar a sortir-ne amb missatges engrescadors i lideratges nous. En aquest mentrestant, i tot i la reculada electoral, ERC ha de gestionar dues grans decisions: d’una banda, entrar o no al govern de Barcelona; de l’altra, facilitar la investidura de Salvador Illa –amb el record ben present de la patacada patida després dels tripartits– o decantar-se per anar a unes noves eleccions, que en tot cas serien abans del congrés i que ERC afrontaria sense haver pogut fer els deures. Són decisions que l’interinatge actual aconsella sotmetre a la militància. La catarsi que persegueix ERC no és exclusiva dins de l’independentisme. Partits com la CUP i entitats com l’ANC estan en ple procés de revisió i Junts, que és el partit que ha rebut menys càstig electoral i té un lideratge definit, tampoc està gaire ufanós perquè no ha recollit la caiguda de suports dels rivals en l’espai independentista.
Entendre que no es pot deslligar la crisi d’ERC de l’afebliment de l’independentisme a les urnes és fonamental per sortir de l’atzucac i trobar un nou impuls nacional. Tots els actors de l’independentisme han d’assimilar que no hi haurà independència si les seves estratègies busquen afeblir els companys de viatge. Ras i curt, ERC és i serà tan necessari com la resta per fer la independència.