Deixa-ho, Junqueras!

Amb amics com Pedro Sánchez, ERC no necessita enemics. Ja va prou ben servida. Aquest cap de setmana passat, en una entrevista a La Vanguardia, Pedro Sánchez els va voler reconèixer la feina feta els darrers anys com a crossa de la governabilitat d’Espanya, que és el motiu pel qual han perdut centenars de milers de vots en el darrer cicle electoral i gràcies al qual el PSC és la força més votada. Els va deixar ben retratats. S’han de tenir penques per agrair així els favors als amics. Però ahir al Congrés es va superar a ell mateix gratant encara més en la ferida i salpebrant-la. Una exhibició de desagraïment! Els republicans feia dies que es feien forts que només arribarien a acords per investir Illa si es donava aquesta cosa tan divertida que s’ha anomenat “finançament singular” i que no sabem si és el forat d’un dònut o la retolació en català de La Sirena. Bo i no ser res, ja ha aixecat la cridòria a totes les baronies territorials de PP i PSOE. I fins i tot de Compromís! Però ara resulta, segons ha dit Sánchez al Congrés, que això ja ho tenien concedit, que els ho havia donat fa un any perquè l’hi havien posat com a condició per investir-lo. Alça, Manela! Com la barraca del Turó de l’Home, que ens la varen traspassar dues vegades! Mentrestant augmenta la llista de cúpula que reclama renovar la cúpula i Junqueras va sermonejar a can Basté i va fer més difícil d’entendre que no ho deixi i que cap amic li faci veure que ho ha de deixar.