Qui vota l’extrema dreta?
Més d’un 30 per cent del jovent s’ha decantat per votar partits d’ultradreta
Aquests dies, després de les eleccions a Catalunya i de les eleccions europees, m’he trobat diferents pares i mares d’alumnes de segon de batxillerat de centres gironins totalment esgarrifats perquè els seus fills i filles, amb els divuit anys acabats de complir, han votat opcions com l’Aliança Catalana de Sílvia Orriols o l’estripada d’un tal Alvise Pérez, totes dues propostes d’una ultradreta que reneix arreu d’Europa.
Els darrers estudis a escala europea indiquen que més d’un 30 per cent del jovent s’ha decantat per votar partits d’ultradreta i que aquest percentatge es duplica a països com ara Alemanya, Itàlia, Polònia i França. L’ús intensiu de les xarxes socials, els missatges estripats, fàcils, demagògics i xenòfobs, i la creença que governs autoritaris són millors que els governs febles que ofereix la democràcia actual, fa que la majoria de joves vegin més atractiva la ultradreta, fins al punt que aquesta és la primera opció entre els nois i la tercera per a les noies.
Manuel Vázquez Montalbán deia que “per al liberalisme, extirpar la memòria històrica significa deixar la història més contemporània sense culpables i sense causes”, i això, sumat al fet que els joves actuals tenen un coneixement feble de la història o simplement no els interessa, fa que els resultin atractius moviments com el nazisme o com el franquisme, sense ser conscients de les barbaritats que varen comportar. Cal reivindicar la història contemporània com una de les assignatures més rellevants de l’educació, tant a casa com a l’escola, perquè sense història els errors del passat es poden tornar a repetir. I no ens podem prendre frívolament el fet que el jovent actual pugui sentir-se atret per les propostes d’ultradreta, perquè aleshores sí que tenim un problema, i greu. I si no, recordem aquella frase de Friedrich Engels que va dir que “tot el que és real a la història humana es torna irracional en el procés del temps”.
Potser que comencem a treballar i a analitzar per què hem deixat tant d’espai a personatges com els que configuren aquesta ultradreta populista i envalentida.
