Impost sobre estades turístiques als PPCC

Des del 2012 a Catalunya s’aplica l’impost d’estades en establiments turístics, un tribut que es va crear de manera pionera a l’Estat. El 2023 va generar uns ingressos de prop de 90 milions d’euros, el més alt des que existeix. El rendiment de l’impost es destina a fomentar el turisme. A les Illes Balears, el 2016, es va crear l’equivalent, anomenat “impost sobre estades turístiques”. En els pressupostos per al 2024 es preveuen uns ingressos de 136 milions i, d’acord amb la llei que el va crear, es destinen a afavorir, literalment, el turisme sostenible.

Al País Valencià, a finals del 2012 es va crear l’impost valencià sobre estades turístiques, popularment conegut com a “taxa turística”. Dels seus ingressos no se’n sap ni se’n sabrà res en el futur immediat perquè l’impost va ser derogat a finals del 2023, poc abans que legalment entrés en vigor. Segons la consellera responsable de la derogació, la implantació de l’impost hauria significat una pèrdua de competitivitat del sector turístic valencià, enfront de comunitats com Andalusia, Canàries i Múrcia, que no apliquen cap taxa similar. El fet que haguessin de pagar un impost nou faria augmentar els costos per als visitants, els quals podrien triar altres destins, disminuirien els ingressos turístics i, en definitiva, la mesura perjudicaria l’economia i l’ocupació. Això ho diu un govern al mateix temps que afirma que el sector representa ja més del 15% del PIB i el 16% de l’ocupació.

En uns moments en què comencen a alçar-se les veus, fins i tot de sectors empresarials, que potser amb el turisme hem anat massa lluny –Barcelona n’és un exemple–, quan s’ha demostrat que la taxa turística no fa ni tan sols pessigolles a la butxaca dels turistes, és hora de pensar a apujar-la i destinar els recursos que genera a més coses que a fomentar el turisme. En aquest cas, la decisió del País Valencià, amb tots els respectes, resulta difícil d’entendre.